Iniciant-nos en els debats

A classe de COED del dijous 29 d'octubre vam veure un vídeo de la final de "La lliga de debats universitaris". En aquest, s'enfrontaven la Universitat d'Alacant i la de Lleida per intentar convèncer al jurat si la globalització és un fet positiu o negatiu per la societat.

Del vídeo, em va cridar l'atenció l'elevat grau de preparació que tenen els oradors (tan contingut com orientació temporal), i el bon domini de les diferents estratègies per argumentar i anteposar-se als rival. Van utilitzar formules molt ocurrents, com citar dites i avançar-se a les preguntes de l'equip contrari. Més tard, l’Imma ens va dir que pocs instants abans del debat, els hi diuen qui estarà argumentant a favor i qui en contra. Això, provoca que els oradors estiguin informats de les dues vessants, i així poder intuir en que es recolzarà el contrari per poder desmuntar les seves argumentacions.
També em vaig fixar en la contínua i important utilització d'exemples i dades, fet que dona credibilitat davant el jurat.

Aquest vídeo, el vam veure perquè l’Imma ens va proposar realitzar simulacions de debats entre nosaltres durant els propers dijous a l‘hora de COED. Per portar-los a terme ens ha proporcionat el Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxes Vives D’universitats.D'aquest manual hem de destacar, entre altres coses, que el debat es divideix en exposició inicial, refutacions i conclusions que farà cada equip (4 oradors, 2 investigadors i un reserva) amb el seu pertinent capità.

El debat constarà de quatre parts de tres minuts per equip. En la primera part es donarà la perspectiva respecte la qüestió del debat. En la segona i tercera parts es poden fer preguntes i referencies a l'equip contrari. I en la quarta part, les conclusions, on ho hem de reafirmar respecte lo advers, sense donar nous arguments . Un cop se sap el tema a tractar, es fa el procés d'investigació, el qual té diferents fases com són la planificació del treball, cerca i el tractament de la informació, i l'organització d'aquesta.

Sabem que igualar el nivell dels del vídeo és gairebé impossible, però farem tot el que podem. Fins la propera.

Cultura i programari lliure

Hola a tots!

A continuació us mostro la meva presentació en Power Point sobre "cultura lliure i programari lliure". En la presentació podeu apreciar, entre altres, aquestes modificacions:
- Animació texts.
- Patró Blanquerna.
- Diapositiva en forma de menú que permet accedir als diferents apartats.
- Retol en forma de fletxa per anar al menú directament.

CULTURA I PROGRAMA LLIUREpeiro

View more presentations or Upload your own.

En aquest treball li he donat més importància i prioritat alhora de descobrir el funcionament del Power Point que no pas a l'adquisició d'informació, ja que crec que aquest exercici consisteix en familiaritzar-se amb el programa.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Hola a tots,

Tenint en compte que aquests futurs dies ens esperen grans reptes com són les recitacions, exposicions i els debats, l’Imma ens va equipar amb un estri de gran ajuda, un llibre titulat: Com parlar bé en públic, de la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat.

El llibre havia d’estar llegit per al dia 29 d’octubre. I a més a més, haver-nos apuntat en un full per entregar, aquella sèrie de recursos o pautes que ens servirien d’ajuda o que trobessím imprescindibles alhora d’expressar-nos davant d’altres persones.

Les recomanacions que ens mostrà per anar cap al camí de la optima parla en públic eren molt diverses. Anaven des de petits detalls com són la respiració, entonació o el fet de començar amb un somriure, fins a les decisions claus i fonamentals com són l’estructura i el plantejament del discurs.

Apart d’oferir-nos recursos, el llibre, només començar, ens fa arribar una gran veritat que em serveix per fer-ne una petita reflexió. La frase en qüestió és la següent: Es valora enormement la capacitat de comunicar i , alhora, no s’ensenya.

Crec que quan algú fa bé una cosa és perquè si troba còmode. I trobar-se còmode vol dir estar envoltat d’un entorn de confiança on et permet actuar amb total normalitat. I és per això que crec que l’experiència juga un paper molt important, del qual no diu re el llibre, ja que no és ensenyable.

Opino que l’experiència és un “plus” alhora de parlar en public, doncs estic convençut que per molt bé que sàpigues la conferència o exposició a realitzar, segur que et sortirà millor el cinquè discurs que no pas el primer, pel simple motiu de confiança i d’estar acostumat a aquesta situació.

He fet aquesta reflexió perquè em baso en vivències pròpies. M’explico. Jo, que a hores d’ara no em considero un bon orador, he de dir, que vaig notar un gran canvi en la meva manera d’expressar-me i comunicar-me arran d’haver treballat cinc anys com a monitor de ludoteca i entrenador de futbol. Durant aquest període de temps i de manera diària, havia de comunicar-me amb altres persones, ja que era una funció més que se’m requeria.

A més, vaig tenir la sort que les persones a qui em dirigia eren de perfil diferent: grups de nens, pares, coordinadors… I per tant, m’obligava a canviar el registre, vocabulari i expressions a utilitzar.

L’experiència és aquell recurs afegit que tard o d’hora tothom adquirirà i que ajuda a sentir-se més còmode i tranquil i, per tant, a expressar-se de la millor manera possible. Si ho traslladem a l’àmbit de conferències, discursos o presentacions davant d’un public, ha d’anar sempre acompanyat d’un previ esforç de preparació.

Per acabar, m’agradaria esmentar un parell de punts del llibre, que m’han agradat llegir, ja que els he trobat familiars i propers perquè a vegades els utilitzo.

El primer, i crec que bàsic, és assegurar un bon començament de discurs sabent-se de memòria la primera frase, així, tot surt sol i et causa bones vibracions per tirar endavant.

I la segona, i molt ben explicada al llibre, és la del petit somriure abans de començar el discurs, ja que transmet simpatia i crea una atmosfera que propicia el lligam public-orador.

Aquí deixo el meu comentari i reflexió sobre aquest llibre tan útil.

Fins la propera!!

Noticia actualitat. Escolarització fins als 18?

Hola a tothom,

A classe de seminari del dijous 12 de novembre, l’anunciat que he posat com a títol va aclaparar la major part de la classe.

Al nostre grup format per Noa, Georgina i Jo, ens va tocar exposar la noticia d’actualitat per després comentar-la i fer-ne una breu reflexió col.lectiva.

Vam escollir, ja que tenia que estar relacionat amb l’àmbit educatiu, unes paraules que va dir el Ministre Gabilondo. Ell suggeria allargar l’edat d’escolarització obligatòria fins als 18 anys.
Ens va semblar una noticia de la qual podíem treure força suc per fer el col.loqui posteriorment, i així va ser, doncs vam estar quasi les dues hores de seminari parlant del tema. (Gràcies a l’actitud de la classe i a l’ample llibertat que ens proporciona l’Imma per expressar-nos.)

Per situar-nos una mica, explicaré els termes essencials de l’article.
Es vol perllongar l’edat d’escolaritat obligatòria per intentar disminuir l’alt percentatge de joves sense educació post obligatòria a l’Estat Espanyol.
Això comporta avantatges que venen acompanyats de dificultats.
L’avantatge principal, apart de disminuir l’index de manca d’escolarització post obligatòria que he citat abans, seria retardar l’entrada dels joves en un mercat de treball cada cop més difícil amb gent amb poca formació, de manera que es pretén que els nois quant surtin dels instituts puguin accedir a treballs més dignes, o sinó, amb un grau de maduració més elevat que li permeti obrar millor cap el seu futur.
Com a desavantatge, i a opinió personal crec que és una problemàtica important, seria intentar retindre a adolescents en els centres contra els seus interessos, i per tants, impedir el ritme normal d’aprenentatge del resta de la classe.
Per portar tot això a terme, faran falta grans modificacions. Un increment del pressupost i un canvi en els currículums de les matèries a impartir en els centres, ja que els dos anys afegits d’escolarització aniran dirigits cap a les futures professions.

A seminari hi havien diverses opinions, uns estaven d’acord i altres no, però tots sabíem que fins que no donessin noms, dades i números, nosaltres podíem estar especulant sense saber ben bé quina dimensió tenien les paraules del Ministre d’Educació i Universitats.

Jo em declino cap el no, tenint en compte només la informació que ens han conferit.
I ja que és el meu bloc personal, m’agradaria donar la meva breu opinió sobre el tema.
Crec, i espero equivocar-me, que l’estratègia d’allargar l’escolarització obligatòria és una resposta davant la incertesa de no saber trobar solucions a la poca formació del jovent d’avui en dia.
Dic això, perquè sabent que el nostre sistema educatiu fa aigües per tots costats, en comptes de solucionar el problema, crec que l’estem fent més gros.
Qui creu poder obligar a nois de 18 anys a assistir a classe? I els que hi vagin obligats, estaran atents? Només ens falta això, tenir a aquests nois en plena pubertat i revel.lia impedint fer classe. Per això existeixen els GPS o els CGF, sortides per al noi que vol encarar els seus estudis a una formació concreta que el motivi. O sinó, a treballar, perquè es donin compte del que hi ha a fora. Mai es tard per reprendre els estudis.
Canviant de tema, no seria just no parlar dels últims vint minuts de classe (se’ns va passar el temps volant), on vam tractar un assumpte molt més important a hores d’ara: els errors dels treballs. L’Imma ens va dir en àmbit general els errors més freqüents o imperdonables que es va trobar quant li vam entregar el treball sobre L’Elogi de la feblesa. Dels quals destacaria:
- Mirar competència lingüística.
- Què posar en portada i índex.
- No posar l’anunciat com està en la fitxa de treball, sinó el que conté.
- Deixar “refredar” el treball.


Fins la propera!

Explicació de la setmana d’activitats extraordinàries

Hola a tothom,

La classe de seminari del dia 5 de novembre la vam fer juntament amb el grup d’en Xavier Àvila, ja que l’Imma tenia problemes de veu, i per tant no podia realitzar la classe.

Aquí queda demostrat que la veu és l’instrument essencial de tot docent. Poc a poc, i suposo que amb l’experiència, haurem d’assabentar-nos dels hàbits per tractar aquesta fràgil i al mateix temps poderosa eina que ens permet realitzar la nostre funció com a mestre.

Deixant de banda el tema veu, i tornant a la classe d’en Xavier, allí ens va presentar “La setmana d’activitats extraordinàries” i quin paper juguem nosaltres.
La setmana del 16 al 20 de novembre, ens servirà per aproximar-nos la món educatiu i per tant al rol del mestre a través de visites preparades i estades curtes a escoles, centres, entitats, organitzacions, i institucions que ofereixen un servei educatiu als infants del nostre context. Serà un nexe entre el que estem aprenent a l’universitat i la realitat actual de la professió.
Ens servirà per prendre consciència i reflexionar sobre aquest àmbit que el tenim cada cop més aprop.

Les activitats són les següents:
- Dilluns 16: Conferència “Fer de mestre” a càrrec d’Eulàlia Bosch, important autora i professora de filosofia. I tot seguit, però desplaçant-nos cap a un altre recinte, assistirem a la conferencia La web 2.0 i l’educació al Cibernàrium.
- Dimarts 17: Acompanyament d’un estudiant de 3r curs a la seva jornada de pràctiques. El centre que m’ha tocat ha estat l’Escola Pia Sarrià, la qual l’he escollit per la meva relativa proximitat.
- Dimecres 18: Visita a un centre socioeducatiu que ens permetrà visualitzar la relació educativa més enllà de l’escola. En el meu cas m’ha tocat el Casal de Sant Roc.
- Dijous 19: En grups de 15-20 alumnes i acompanyats per a un tutor farem una visita a un centre educatiu escolar. Jo hi aniré al C.e.i.p. Auró a les nou del matí amb la professora Montse Alguacil.
- Divendres 20: aquesta activitat es fa individualment o en parelles, i no necessàriament s’ha de fer aquest dia. Però a mode de millor distribució, jo me l’he plantejat fer-la divendres. L’activitat tracte de visitar un espai educatiu d’una entitat o exposició d’interès públic, com per exemple: L’Aquàrium, La Pedrera o alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Sincerament encara no ho tinc decidit.

De cada activitat s’haurà de realitzar un treball. Ja sigui una intervenció al bloc personal, preparar una petita exposició oral o elaborar un informe per comentar-lo a classe.

Esperem que aquesta setmana sigui profitosa i ens ajudi a obtenir coneixements pràctics i teòrics per un futur molt proper.

Fins aviat

Éloge de la faiblesse

Hola a tots,

El dimecres 28 d’octubre a l’hora de seminari vam comentar en format col.loqui el llibre titulat “Elogi de la Feblesa” d’en Alexandre Jollien, del qual, l’endemà veuriem una entrevista que ell va concedir fa uns anys a Blanquerna.

Del llibre, apart de dir que el vaig llegir amb molta satisfacció, m’agradaria esmentar uns termes que vaig trobar força interessant i han estat motiu de reflexió.

Primer parlaré dels conceptes, els quals van lligats, que són "la mirada de l’altre" i la paraula "normalitat". I els enfocaré al treball del mestre dins l’aula.
El dia de demà, si tot va bé, seré mestre i hauré d’exercir com a tal. Cada acte meu sobre el nen tindrà una enorme importància en ell. Sinó, enrecordeu-vos de la força que tenien els gestos i paraules dels nostres mestres quant ens donàven ànims, ens guinyaven l’ullet o ens donavem un copet amistós a l’esquena. O per el contrari, rebíem càstigs o molt pitjor, l’ignorància.
Nosaltres serem un model a seguir. No podem caure a l’error de desmotivar, encara que sigui indirectament, a l’infant i molt menys a nosaltres mateixos.
Hem de tenir clar que tots els nens no són iguals, que cada nen té les seves característiques i el seu propi ritme de treball. De normals ho són tots, per això estan a l’escola. Tots mereixen que constantment els obsequiem amb la nostre millor cara.

I per últim, m’agradaria parlar d’una manera més general, ja que crec que és clau tan a l’àmbit professional com en l àmbit personal del concepte SUPERACIÓ, no rendir-se mai. Esforç i lluita.
En Jollien m’ha causat gran admiració per això mateix. Per tenir aquest caràcter lluitador que renega de les etiquetes que li poden posar i que mai es dona per vençut.
D’en jollien tots hauríem d’aprendre molt.
Ell em va recordar la frase: voler és poder. Si hi ha alguna cosa que volem, una fita, i som capaços de focalitzar-la, doncs hi podem arribar.


P.D.- En el col.loqui que vam fer a seminari vaig ser jo el moderador, i crec que em vaig ensortir prou bé :)

Fins la propera.

Recursos i serveis d'@

Hola a tothom,

A la sessió de GITIG del divendres 30-10-09 vam treballar i vaig conèixer diversos serveis i recursos que ens ofereix la xarxa.

Per parelles vam treballar una d'aquestes webs tan útils.

Youtube --> http://www.youtube.com
Zoho --> http://http://www.zoho.com
Google Llibres --> http://books.google.cat/books
Laboratori COMSOC --> http://www.edu365.cat
SitePal --> http://www.sitepal.com
Cercador Google --> http://google.com
Dotsub.com --> http://dotsub.com
Visible Body --> http://www.visiblebody.com
EyeOs --> http://ca.eyeos.org o bé http://es.eyeos.org
iGoogle --> http://www.google.
Encarta --> http://es.encarta.msn.com
Traductor Google --> http://translate.google.com
Softcatalà --> http://www.softcatala.org
Google Earth --> http://earth.google.com

Fins la propera.

Anàlisi anunci "BrOtHeeeeeR..."

Hola a tothom,

A partir de les classes de COED i de GITIC on vam tractar l'educació mediàtica i la influència que els mitjans tenen en l'educació, tot seguit deixo la meva anàlisi de l'anunci del Seat Altea XL


Anàlisi de la història.

Aquest original i surrealista anunci comença dins d'una botiga d'animals de companyia, on la filla li demana al pare un peculiar animaló, un monstre.
El monstre anomenat Brother és petit i pelut, però té l'especial característica, com tota criatura estranya, d'alimentar-se de l'amor que rep.
En aquesta família formada per pare, mare, fill i filla en edat escolar, ell rep molta estimació, la qual cosa el fa créixer aconseguint una grandària exagerada.
Poc a poc, l'alegria que hi havia a la casa desapareix arrel que en Brother ja no cap dins el cotxe, i per tant, no poden passar tants bons moments com abans. El pobre s'ha de quedar a casa tot sol. Fins que la família pensa que pot fer per solucionar aquesta situació i, tot d'una, aparteixen sorprenenment amb un cotxe nou i més ample que permet portar a l'apreciat monstre a tot arreu. Tots tornen a estar feliços, ja que el problema està solucionat.


Anàlisi des del punt de vista formal.

Música: La música està en tot moment present en l'anunci, i trobo que juga un paper força important, doncs no tan sols li dona un cert atractiu, sinó que també li aporta ritme. L'estat d'ànim dels personatges es veu reflectit en la música.

La càmera: Juga amb diferents plans i enfocaments per traslladar aquesta alegria o tristesa de la família, sobretot dels infants.

Decorat i postures: Trobo que són molt encertades. Casa blanca perquè ressalti amb el color fosc dels mostre, i gran garatge per el factor cotxe. A més, tant les escenes del parc, com la de la ciutat, transmeten una atmosfera familiar molt ben aconseguida. Sobretot quan filla i Brother estan ballant abraçats. Fa que fins i tot nosaltres agafem apreci al monstre.

Colors: Els colors ens transmeten aquest contrast d'un cotxe a un altre, fent que quant apareix el cotxe en qüestió, tot vermell, ens doni sensacions positives, ja que l'anunci transcorre dins d'una atmosfera bastant fosca, tonalitat freda.

Discurs verbal: En general hi ha poc diàleg. La majoria és la nena parlant amb el monstre i quan la família canta la cançó per donar-li un xic més de peculiaritat a l'anunci. Però ens hem de fixar en la veu en off que en s diu les frases claus, com per exemple:
- “Se alimenta de el amor que le das.”
- “Cuanto más amor, más crece.”
- “Pero ¿ cómo vamos a dejar de quererle?
- “Te prometo que vamos a pensar en algo (mare a filla)
- “No se peuede dejar de querer a alguien.”
- “Porque ya se sabe que pasa con los monstruos, que crecen, crecen, crecen y crecen...”
Sobretot aquesta ultima, donant-li un punt familiar i eixerit.
Seguidament es veu a la pantalla: "Familia al poder", per aclarir que l'anuncia va dirigit a les famílies, ja que el producte és un Monovolum.


Valoració.

Sincerament, quant vaig veure per primer cop l'anunci a classe de COED, no em va cridar gaire l'atenció, però a l'hora de fer l'anàlisi, l'he trobat molt curiós i entretingut. Crec que està molt ben treballat, ja que li dona un toc original, simpàtic i divertit que fa que t'hi fixis.

Descaradament pensat i dirigit a les famílies, crec que està ben treballada i realitzada la imatge del monstre, ja que pot significar una mascota, o bé el fill. Aquesta metafora i ala vegada paral·lelisme fa pensar que la familia sempre pot augmentar, ja suigui de quantitat o volum. És a dir, dona a pensar que les criatures o mescotes creixen, o que pot vindre un fill més. Al cap i a la fi es veu clar l'ojectiu, canviar a un cotxe més ample.


Fins la propera!!

Animació power point

Hola a tots,

Aquí us deixo l’animació feta mitjançant el Power Point 2007. He utilitzant una sola diapositiva i l’opció “personalitzar animació”. A més he jugat amb diferents sons per donar-li un toc eixerit. Tant com el pingüí que surt al final.

Per pujar-lo al blog he utilitzat el programa Slideboom, on abans m’he registrat.

Espero que us agradi.

Fins la propera

Presentación1

View more presentations or Upload your own.