Un dels primers dies a classe de COED vam treballar les quatre habilitats lingüístiques que existeixen: llegir, escriure, parlar i escoltar.
- Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Existeixen una sèrie d'implicacions: a). Llegir és un procés actiu, el que llegeix ha de construir significat del text. El significat que pot tenir un escrit pel lector, no es necessari que tingui el mateix significat que l'escriptor volia donar-li, ja que el lector es construeix el seu propi significat. b). Al llegir sempre ho fem amb algun objectiu, el qual guia la nostra lectura. c). Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. És a dir, el que llegeix ha de relacionar el que llegeix amb alló que sap. d). Llegir implica l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies el significat de l’ho que envolta, el context.
- Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text amb significat. - Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
- Escoltar: és comprendre un missatge, a partir de començar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Escoltar demana tenir un paper participatiu i actiu, un respecte a l'emissor i les seves idees, descobrir les idees principals del missatge, etc.
Qualsevol usuari ha d’utilitzar-les per poder comunicar-se amb total eficàcia a totes les situacions possibles. Però amb més motiu, ser mestre obliga a dominar-les, i ser exemple d’aquestes, ja que serem la perfecció i model per centenar d’infants.
Tot seguit, escric sobre l'exposició que vaig fer juntament amb el meu company Miquel Peiró dins el marc del mòdul I.
El tema de l'exposició havia d'estar vinculat amb la paraula "territori", la qual avarca un ampli repertori d'idees i conceptes que podíem relacionar amb el que trobéssim convenient per fer l'exposició.
La nostra exposició tractava sobre "El Pesta". El Pesta és una escola alternativa allunyada de l'estres de Quito. Situada en ambient obert i amb contacte amb la naturalesa, conté diverses ofertes i activitats preparades per afavorir el desenvolupament humà en cada una de les etapes sensibles de l'infant. Aquests, no són sotmesos a programes externs, exàmens ni notes, doncs allí no hi ha professors. Els adults no es responsabilitzen de grups d'edats, sinó d'una àrea concreta, i els nens escullen que fer en cada moment segons el seu propi ritme vital.
Vam decidir fer-ho sobre "El Pesta" arran d'haver estudiat amb la Mar els pedagogs Rousseau i Pestalozzi. Vam pensar que era un tema original, motivant i interessant tant per el públic com per nosaltres.
Pel que fa la nostra posada en escena, ressaltaré un parell d'aspectes on crec que vam estar bastant correctes. El primer és l'objectiu i, per tant, l'estructuració del discurs. Va quedar clar el que exposàvem tenint en compte els subapartats que vam utilitzar amb l'adequat ordre. I segon, crec que vam innovar i va quedar força bé la utilització del recurs tecnològic, doncs era un vídeo i, així, ens obligava a quadrar-ho amb el temps establert. La veritat és que ens la vam jugar bastant, ja que a la mínima distracció s'hauria creat un seguit de contratemps per al company, que juntament amb les imatges no associades al que dèiem hauria resultat un fracàs total, per sort, en aquest sentit va sortir tot rodó.
Per altre banda, com a aspecte negatiu, crec que el llenguatge corporal, font dels nervis, no el domino del tot.
En termes generals estic gratament satisfet amb el resultat del treball. Ha estat el gran repte a batre en aquest semestre (sense comptar els exàmens), ja que té un pes considerable dins la nota de mòdul i, a més, requereix un cert nivell d'exigència el qual no estem acostumats. No tan sols estic content amb el resultat, sinó també estic satisfet per el desenvolupament i construcció d'aquest. Hem tingut de treure informació de diferent llocs que ens feien canviar el punt de vista i, per tant, l'enfocament que volíem donar.
La consecució del treball ha estat dura, però ha valgut la pena. Dic això, perquè veure-ho des de un principi tan difícil, i després quedar demostrat que ho puc portar a terme amb resultats satisfactoris, em dona confiança per a encarar futurs treballs d'aquesta indole.
Aquest és model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981
En el 1996, Hays va intentar fer actualització. Va incorporar un component actitudinal que inclou actituds i emocions entre altres aportacions menys rellevants.
Aquest procés, que porta a terme el nostre cervell, comença en la situació de comunicació, que conté tots els elements que són externs a l’escriptor. Dins al situació de comunicació està el problema retòric, que són el conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure. Està compost per: - Tema: Assumpte del que tracta un discurs o escrit. - Audiència: A qui va. - Propòsits: Els objectius.
Simultàniament, això comporta que els text es vagi produint.
Aquest problema retòric genera organització i formulació d’objectius. D’això s’anomena fer plans, on desemboca la memòria a llarg termini que inclou els coneixements que l’escriptor té enregistrats o emmagatzemats en el cervell, que són de contingut temàtic, audiència i les diferents estructures del text.
Fer plans, redactar, revisar i controlar formen el procés d’escriptura, on aquest últim és el mecanisme que s’encarrega de regular en quin moment actuen els altres tres.
Fer plans es comunica amb redactar, aquest passa a ser text que es va produint i seguidament es revisa (llegir - refer).
A classe de seminari ens hem centrat en la primera activitat dins d'una setmana plena d'esdeveniments i actes que ens apropen a la realitat educativa. L'encarregada d'encetar aquesta setmana d'activitats extraordinàries, ha estat l'Eulàlia Bosch, la qual ens va fer una conferència titulada "Fer de mestres". L'Eulàlia Bosch és reconeguda dins l'àmbit educatiu perquè és professora de filosofia i autora de diversos llibres com: plaer de mirar, educació i vida quotidiana, un lloc anomenat escola, entre d'altres.
La conferència, que va tindre lloc a la sala d'actes de Blanquerna, va començar amb un breu reconeixement a la feina de l'Eulàlia per orientar-nos i situar-nos als més novells. Aquesta breu presentació la va dur a terme la professora Dolors, i ens va voler fer entendre que l'Eulàlia sempre ha tingut un constant interès per l'educació, i un tracte molt proper amb tot el que envolta. Per tant, hem d'aprofitar la seva experiència ample i rica. Un cop comença la xerrada, comenta que aquesta iniciativa és molt bona, però encara ho seria més si pogués fer-se cada trimestre amb gent molt diversa que ens donin diferents perspectives del que vol dir ser mestre. A continuació, va voler concretar i situar-nos, dient que aquesta xerrada porta el nom de "Fer de mestres dins el marc de la ciutat". I tot seguit va començar a explicar que aquesta professió està molt lligada als nens, i per molt que estiguin o els veiem quiets, estan en continu creixement. I nosaltres tenim la responsabilitat d'intervenir correctament en aquest procés. El nen és un estranger, un ésser que acaba d'arribar en aquest món i que està en constant aprenentatge. I per aquest motiu, la docència ha d'ajudar-los a trobar el seu lloc en l'entorn. La ciutat l'aprenem a viure gràcies a les relacions que establim des de la nostra condició de nens amb la resta de gent de la ciutat que ens la mostra, que ens la fa amistosa o enemiga. Que ens permet moure'ns amb tranquil•litat per aquesta ciutat. Aprendre a viure a la teva ciutat, és saber viure
També ens va fer una pinzellada al Pla Cerdà (www.anycerda.org), mostrant-nos que les escoles estan ubicades per zones i que durant els últims anys han sorgit poc a poc de noves. I obsequiar-nos amb un parell de metàfores molt interessants, com van ser les del rumiats i l'acomodador del cinema, on aquesta ultima ens definia com el guia que ha de mostrar el camí per que el nen es desenvolupi i adquireixi "forma".
A més a més, ens va voler deixar clar, que tot el que ens mostren les arts és únic. Totes les emocions que transmeten són difícils que ens les trobem en la nostre vida diària, i per aquest motiu hem d'intentar gaudir i aprendre d'elles.
I per acabar, m'agradaria comentar una frase que va dir i és molt certa. Diu així: "Per voler ser mestre, s'ha de tenir el desig de saviesa". Crec que ella vol dir que hem de tenir aquest instint de saber sempre més per poder donar resposta i alimentar la nostre curiositat. Ser mestre vol dir està en constant connexió amb la informació i enriquir-te en tot moment, doncs mai és suficient, i transmetreu ens omple de satisfacció.
P.D: Aprofitant la conferència, vam utilitzar els primers deu minuts per veure les diferents maneres que tenim por prendre apunts. Es van veure que una sola manera no hi ha, depèn del ser artesà. Ja pot ser enumerant, redactant, o fins i tot fent servir claudàtors per recordar imatges. Fins la propera.
El dijous dia 3 de desembre em va tocar fer la recitació davant la classe. Tot seguit, aprofitant que ho tinc recent, escric la meva autoavaluació .
Vaig escollir dos poemes dirigits a la canalla de primària, ja que els vaig trobar idonis i apropiats tenint en compte la carrera que estem cursant.
Els dos tenen el mateix protagonista, l’elefant. En el primer explico que “m’he comprat un elefant”,i en el segon, encara que ens sàpiga greu, es titula “l’elefant malalt”. Tots dos són de Bofill, F,; Puig, G,; Serrat, F.
La recitació em va sortir amb fluïdesa al tercer intent, doncs incomprensiblement en el primer em vaig quedar en blanc en la tercera frase, i en el segon intent, deia la paraula menjador en comptes de corredor. Tot això en el primer paràgraf. Vaig pensar...comences bé Guillem... Tenint en compte aquest ultim fet sorprenent, m’adono de la immensa pressió, i a la vegada impressió que fa parlar en públic, doncs de les cinquanta vegades que ho vaig assajar, en cap m’havia sortit la paraula menjador. És més, mai tenia problemes en el primer paràgraf. Poc a poc ens hem d’anar conscienciant que hem de dominar els nervis...Més ens val.
Pel que fa a la mirada, havia fet un petit pacte amb un company, en Raul. Li havia dit que durant la recitació, de tant en tant, l’aniria mirant perquè em dones confiança de manera que m’anés assentant amb el cap. Doncs em sembla que només el vaig mirar únicament un cop, en la primera frase del poema. També haig de dir, que em va donar la impressió que cap al costat dret de la classe no mirava. El rang de la meva mirada anava del mig fins l’esquerra, potser perquè tenia a l’Imma en aquest costat, i inconcienment li donava més importància.
Tant la veu com la postura crec que van estar correctes, doncs tenia clar que no cauria en la trampa de recolzar-me en la taula. Jeje. Estava dret, rigidesa ideal i els peus oberts en la mateixa distància dels malucs.
De la gesticulació diré que per culpa dels nervis vaig fer molt menys del que havia previst. Això si, de 4 o 5 gestos sí que recordo de haver-los realitzat.
Jo em considerava una persona que els nervis els portava prou bé, ja que quan faig una cosa, la faig amb confiança i seguretat. Però he comprovat aquesta setmana, i més concretament en la recitació, que estic equivocat. En el moment de sortir a recitar, recordo que vaig anar al davant de la classe mirant el terra, doncs tenia vergonya, i quan vaig aixecar la mirada just quan estava al mig de la classe, em vaig sentir molt, però molt observat. Vaig comprovar que no era el mateix dirigir-te a quinze nanos quan feia de monitor, que dirigir-te a setanta companys que estan a la expenses del que dius.
La veritat és que no tinc pànic per a les futures recitacions, ja que crec que és un procés natural i lògic que hem de passar, i la millor manera és anar agafant experiència. A més, crec que saber-se expressar en públic i poder transmetre allò que vull, i com ho vull és mol valuós. Sempre em recordaré d’un exemple que deia el meu professor quan anava a primària per donar-nos entendre que saber expressar-nos i ser bons comunicadors és molt important. La moralitat era la següent; Podem ser molt intel.ligents i tenir la raó alhora de discutir un conflicte, però si no et saps expressar i no ho transmets, tens les de perdre davant d’una persona que sàpiga comunicar-se encara que estigui equivocat o no tingui la raó. És trist, però és així.
Tornant a l’autoavaluació, en resum crec que podia haver-ho fet millor. Però com a primera experiència estic content. Vaig entendre que simplement t’has d’ habituar i així agafar confiança, ja que vaig comprovar que el segon poema em va sortir gairebé impecable, ja que estava acostumat a “l’entorn”. Mica en mica, aquest por escènic l’aniré controlant, i saber com manejar-lo. No tinc cap dubte!
Aquí deixo els dos poemes que vaig recitar.
Fins la propera.
M´he comprat un elefant, on el poso si és tan gran?
“M´he comprat un elefant, on el poso si és tan gran?
A la cuina no, ni al corredor. A l´escala cau perquè és un babau!
Aldespatx tampoc, perquè és molt badoc. On el posaré, que hi quedi bé?
Dalt del meu terrat? Hi farà un forat! Si el duc al carrer, potser el perdré!
M´he comprat un elefant, on el poso si és tan gran?”
L’elefant malalt
"El nostre elefant està molt malalt, té mal a la panxa li cau un ullal.
L’orella li cou I té l’ull tancat. Cridem tots el metge que vingui aviat!
Se’l mira el doctor dels peus fins al cap. Un remei li dóna tres panses i un nap!"
El dijous 12 de novembre van començar les esperades i per alguns fatídiques recitacions. Dic fatídiques perquè hi ha gent, com jo, que durant aquests cinc minuts davant la classe experimenta sensacions d'extrem nerviosisme, suor i cert grau d'amnèsia. És un passatge del terror, però "gratuït".
És broma. Posem-nos seriosos. És cert que algunes persones ho passen una mica malament, però estic segur que tots els que ho hem fet, hem sortit contents al veure que hem estat capaços (amb més o menys èxit). A més, ens portem una explosiva pluja d'aplaudiments descontrolats dels companys que és d'agrair.
A dia d'avui, que només falta un grup per finalitzar totes les recitacions, estan sent tardes per recordar. Doncs hem sentit acudits, contes, monòlegs, poemes i fins hi tot petits tasts d'escenes de teatre.
A més, des de l'altre vessant, crec què és una una petita empenta que ens serveix per obrir-nos a la gent, i iniciar excuses per conèixer a la classe.
Les recitacions es fan a la primera hora de classe. La segona està reservada als debats. Sincerament, crec que els debats estan funcionant molt gratament, ja que es pot apreciar un treball de recerca i investigació molt seriós que es reflexa alhora d'actuar i posar-ho en pràctica. A més, tots els grups han escollit temes interessants, amb suc, i molt propers a nosaltres com són: - Educació obligatòria fins als 18 - Escoles mixtes - Escola inclusiva - La LEC - El nou calendari escolar (el meu grup) I falten per fer: - L’ús de les noves tecnologies en Ed. Infantil - Religió a les aules.
Fent la meva autoavaluació del debat, crec que vaig estar correcte. Ja que nosaltres érem el grup que estava a favor i vam mostrar els avantatges respecte la situació actual, arguments del perquè fa falta un canvi i quins problemes hi ha que han provocat el canvi. Tot això utilitzant frases curtes, pauses i velocitat moderada. Encara que l’aspecte del nerviosisme a vegades em supera. Creiem que va ser un tema oportú i distret, peròteniem el handicap que aquesta llei, encara no està lo suficient clara i definida, i per tant, jugàvem amb varies hipòtesis.
Esperem que les futures posades en escena vagin cada cop millor.
A classe de COED del dijous 29 d'octubre vam veure un vídeo de la final de "La lliga de debats universitaris". En aquest, s'enfrontaven la Universitat d'Alacant i la de Lleida per intentar convèncer al jurat si la globalització és un fet positiu o negatiu per la societat.
Del vídeo, em va cridar l'atenció l'elevat grau de preparació que tenen els oradors (tan contingut com orientació temporal), i el bon domini de les diferents estratègies per argumentar i anteposar-se als rival. Van utilitzar formules molt ocurrents, com citar dites i avançar-se a les preguntes de l'equip contrari. Més tard, l’Imma ens va dir que pocs instants abans del debat, els hi diuen qui estarà argumentant a favor i qui en contra. Això, provoca que els oradors estiguin informats de les dues vessants, i així poder intuir en que es recolzarà el contrari per poder desmuntar les seves argumentacions. També em vaig fixar en la contínua i important utilització d'exemples i dades, fet que dona credibilitat davant el jurat.
Aquest vídeo, el vam veure perquè l’Imma ens va proposar realitzar simulacions de debats entre nosaltres durant els propers dijous a l‘hora de COED. Per portar-los a terme ens ha proporcionat el Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxes Vives D’universitats.D'aquest manual hem de destacar, entre altres coses, que el debat es divideix en exposició inicial, refutacions i conclusions que farà cada equip (4 oradors, 2 investigadors i un reserva) amb el seu pertinent capità.
El debat constarà de quatre parts de tres minuts per equip. En la primera part es donarà la perspectiva respecte la qüestió del debat. En la segona i tercera parts es poden fer preguntes i referencies a l'equip contrari. I en la quarta part, les conclusions, on ho hem de reafirmar respecte lo advers, sense donar nous arguments . Un cop se sap el tema a tractar, es fa el procés d'investigació, el qual té diferents fases com són la planificació del treball, cerca i el tractament de la informació, i l'organització d'aquesta.
Sabem que igualar el nivell dels del vídeo és gairebé impossible, però farem tot el que podem. Fins la propera.
Tenint en compte que aquests futurs dies ens esperen grans reptes com són les recitacions, exposicions i els debats, l’Imma ens va equipar amb un estri de gran ajuda, un llibre titulat: Com parlar bé en públic, de la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat.
El llibre havia d’estar llegit per al dia 29 d’octubre. I a més a més, haver-nos apuntat en un full per entregar, aquella sèrie de recursos o pautes que ens servirien d’ajuda o que trobessím imprescindibles alhora d’expressar-nos davant d’altres persones.
Les recomanacions que ens mostrà per anar cap al camí de la optima parla en públic eren molt diverses. Anaven des de petits detalls com són la respiració, entonació o el fet de començar amb un somriure, fins a les decisions claus i fonamentals com són l’estructura i el plantejament del discurs.
Apart d’oferir-nos recursos, el llibre, només començar, ens fa arribar una gran veritat que em serveix per fer-ne una petita reflexió. La frase en qüestió és la següent: Es valora enormement la capacitat de comunicar i , alhora, no s’ensenya.
Crec que quan algú fa bé una cosa és perquè si troba còmode. I trobar-se còmode vol dir estar envoltat d’un entorn de confiança on et permet actuar amb total normalitat. I és per això que crec que l’experiència juga un paper molt important, del qual no diu re el llibre, ja que no és ensenyable.
Opino que l’experiència és un “plus” alhora de parlar en public, doncs estic convençut que per molt bé que sàpigues la conferència o exposició a realitzar, segur que et sortirà millor el cinquè discurs que no pas el primer, pel simple motiu de confiança i d’estar acostumat a aquesta situació.
He fet aquesta reflexió perquè em baso en vivències pròpies. M’explico. Jo, que a hores d’ara no em considero un bon orador, he de dir, que vaig notar un gran canvi en la meva manera d’expressar-me i comunicar-me arran d’haver treballat cinc anys com a monitor de ludoteca i entrenador de futbol. Durant aquest període de temps i de manera diària, havia de comunicar-me amb altres persones, ja que era una funció més que se’m requeria.
A més, vaig tenir la sort que les persones a qui em dirigia eren de perfil diferent: grups de nens, pares, coordinadors… I per tant, m’obligava a canviar el registre, vocabulari i expressions a utilitzar.
L’experiència és aquell recurs afegit que tard o d’hora tothom adquirirà i que ajuda a sentir-se més còmode i tranquil i, per tant, a expressar-se de la millor manera possible. Si ho traslladem a l’àmbit de conferències, discursos o presentacions davant d’un public, ha d’anar sempre acompanyat d’un previ esforç de preparació.
Per acabar, m’agradaria esmentar un parell de punts del llibre, que m’han agradat llegir, ja que els he trobat familiars i propers perquè a vegades els utilitzo.
El primer, i crec que bàsic, és assegurar un bon començament de discurs sabent-se de memòria la primera frase, així, tot surt sol i et causa bones vibracions per tirar endavant.
I la segona, i molt ben explicada al llibre, és la del petit somriure abans de començar el discurs, ja que transmet simpatia i crea una atmosfera que propicia el lligam public-orador.
Aquí deixo el meu comentari i reflexió sobre aquest llibre tan útil.
A partir de les classes de COED i de GITIC on vam tractar l'educació mediàtica i la influència que els mitjans tenen en l'educació, tot seguit deixo la meva anàlisi de l'anunci del Seat Altea XL
Anàlisi de la història.
Aquest original i surrealista anunci comença dins d'una botiga d'animals de companyia, on la filla li demana al pare un peculiar animaló, un monstre. El monstre anomenat Brother és petit i pelut, però té l'especial característica, com tota criatura estranya, d'alimentar-se de l'amor que rep. En aquesta família formada per pare, mare, fill i filla en edat escolar, ell rep molta estimació, la qual cosa el fa créixer aconseguint una grandària exagerada. Poc a poc, l'alegria que hi havia a la casa desapareix arrel que en Brother ja no cap dins el cotxe, i per tant, no poden passar tants bons moments com abans. El pobre s'ha de quedar a casa tot sol. Fins que la família pensa que pot fer per solucionar aquesta situació i, tot d'una, aparteixen sorprenenment amb un cotxe nou i més ample que permet portar a l'apreciat monstre a tot arreu. Tots tornen a estar feliços, ja que el problema està solucionat.
Anàlisi des del punt de vista formal.
Música: La música està en tot moment present en l'anunci, i trobo que juga un paper força important, doncs no tan sols li dona un cert atractiu, sinó que també li aporta ritme. L'estat d'ànim dels personatges es veu reflectit en la música.
La càmera: Juga amb diferents plans i enfocaments per traslladar aquesta alegria o tristesa de la família, sobretot dels infants.
Decorat i postures: Trobo que són molt encertades. Casa blanca perquè ressalti amb el color fosc dels mostre, i gran garatge per el factor cotxe. A més, tant les escenes del parc, com la de la ciutat, transmeten una atmosfera familiar molt ben aconseguida. Sobretot quan filla i Brother estan ballant abraçats. Fa que fins i tot nosaltres agafem apreci al monstre.
Colors: Els colors ens transmeten aquest contrast d'un cotxe a un altre, fent que quant apareix el cotxe en qüestió, tot vermell, ens doni sensacions positives, ja que l'anunci transcorre dins d'una atmosfera bastant fosca, tonalitat freda.
Discurs verbal: En general hi ha poc diàleg. La majoria és la nena parlant amb el monstre i quan la família canta la cançó per donar-li un xic més de peculiaritat a l'anunci. Però ens hem de fixar en la veu en off que en s diu les frases claus, com per exemple: - “Se alimenta de el amor que le das.” - “Cuanto más amor, más crece.” - “Pero ¿ cómo vamos a dejar de quererle? - “Te prometo que vamos a pensar en algo (mare a filla) - “No se peuede dejar de querer a alguien.” - “Porque ya se sabe que pasa con los monstruos, que crecen, crecen, crecen y crecen...” Sobretot aquesta ultima, donant-li un punt familiar i eixerit. Seguidament es veu a la pantalla: "Familia al poder", per aclarir que l'anuncia va dirigit a les famílies, ja que el producte és un Monovolum.
Valoració.
Sincerament, quant vaig veure per primer cop l'anunci a classe de COED, no em va cridar gaire l'atenció, però a l'hora de fer l'anàlisi, l'he trobat molt curiós i entretingut. Crec que està molt ben treballat, ja que li dona un toc original, simpàtic i divertit que fa que t'hi fixis.
Descaradament pensat i dirigit a les famílies, crec que està ben treballada i realitzada la imatge del monstre, ja que pot significar una mascota, o bé el fill. Aquesta metafora i ala vegada paral·lelisme fa pensar que la familia sempre pot augmentar, ja suigui de quantitat o volum. És a dir, dona a pensar que les criatures o mescotes creixen, o que pot vindre un fill més. Al cap i a la fi es veu clar l'ojectiu, canviar a un cotxe més ample.
Aquesta classe de GG marcada per la forta pluja la vam iniciar visualitzant una entrevista a Guillermo Orozco (analista expert en la recepció televisiva), aquest vídeo parlava del poder que tenen les imatges sobre els éssers humans. També donava èmfasi alhora de dir que desintencionadament, el món audiovisual té un efecte educatiu cap als infants importantíssim, i que per això em d'obligar que els mitjans siguin responsables amb el que ofereixen. A més a més, en senyor Guillermo Orozco ens explicava el significat d'importants termes com els principi de representació, que vol dir que tot el que surt en la TV no és realitat. La càmera selecciona el que vol que surti. També va fer un parell d'observacions dirigides cap al futur que deien que hem d'alfabetitzar audiovisual i digitalment a l'escola, així aconseguirem un millor aprofitament d'aquestes tecnologies. I que els alumnes són autodidactes per l'aprenentatge de l'ús dels mitjans audio-digitals.
Un cop vista l'entrevista, vam passar a visualitzar un anunci per posteriorment fer l'anàlisi complert d'aquest. Ens vam fixar en l'història que se'ns volia fer entendre, l'anàlisi formal i els perquès d'aquest joc d'elements que estaven col.locats de manera estratègica per fer-nos sentir determinades sensacions. Cal ressaltar, que em va sorprendre l'importància que té els enfocaments de la càmera, els colors i música que entren en escena, com també el llenguatge no verbal que s'utilitza. L'anunci era de "Galeries Preciado" promocionant material escolar.
Avui a classe de COED de PG, em creat dins l'aula una galeria d'art amb imatges simbòliques dels companys. Tot això s'ha produït per dur a terme l'exercici plantejat per l'Imma, titulat : Qui ets tu?, dins de l'apartat models de descripció. Aquest exercici consisteix en portar una imatge d'alguna cosa o tret característic d'algun company. Ha de ser en tamany DinA-4 amb el seu pertinent titul a peu de pàgina. Doncs, hem de fer una promoció oral d'ella a partir de les raons per les quals em escollit aquesta original imatge.
Va ser molt interessant, ja que des de un perfil objectiu et posaves en el pensament de l'autor i et donaves compte de punts de vista descriptius que mai t'hauries imaginat.
La classe va ser molt amena perquè tothom participava i podia dir la seva opinió dins d'una atmosfera amigable que es va crear.
Tot seguit està la meva descripció en forma de poesia basada en els simpatics mitjons de l'Amanda. ;)
"La companya que descriuré i aqui una pista us he donat, és un any més gran que jo i una carrera ja ha acabat.
Promocionar-la és molt fàcil, i més amb aquests mitjons tan molons. I si li sumem el somriure bonic i fràgil ens farà caure rodons.
És llesta i sincera, com poca gent en aquest món. També un xic tímida i discreta, però mai li falta l'humor.
Per acabar, que ja se'ns fa tard, dir que espero que el poema no us causi mal sons, encara que estic convençut que ella no els tindrà perquè és tan tendre com els seus mitjons"
Avui dilluns 19 d'Octubre enceto amb cara de vergonya, tot s'ha de dir, l'estimat apartat titulat : Comunicació oral, escrita i digital (COED) Ooooooooeeeeeeeeeeee!!
Sí sí, ja portem més d'un més i encara no he escrit re dins d'aquesta assignatura, per això intentaré fer un petit resum on destacaré el més fonamental fet fins ara.
El primer dia i com a mode per trencar el gel, la nostra mestre anomenada Imma va decidir que fesim un autoretrat de nosaltres mateixos per després intercanviar-lo a sorts amb els companys de classe amb l'objectiu d'endevinar la persona. Crec que va ser un exercici interessant perquè en part ens obligava a escriure i al mateix temps a fixar-nos amb el veí.
La següent classe va ser en grup partit i vam tractar el tema del bon comunicador. En principi, i si tot va bé, nosaltres hem d'arribar a ser un comunicador acceptable, ja que els nanos estaran atents a les nostres indicacions per formar-se com individus per l'endemà. Vam fer un exercici que consistia en anomenar un bon comunicador i acompanyar-lo de dos adjectius. En el meu cas vaig pensar en l'Andreu Buenafuente, ja que crec que transmetre a questa passió i gràcia fins a nosaltres a través dels monòlegs, és de bon comunicador.
Seguit vam haver de fer una síntesis en grups d diferents textos, dels quals em va tocar El tramvia anomenat text, on destacava l'importància de cada element de la comunicació (emissor, receptor, codí, missatge...)
La següent classe, que per cert em va agradar molt, vam tractar els diferents models de descripció dels quals hi ha: les cançons, poesia visual, poesia , novel.la, assaig, conte i vídeo. Vam fer un repàs de totes amb els seus partiments exemples on m'agradaria posar èmfasis en concret en el Gernika de Josep Palau i Fabre. Doncs, em va impactar alhora d'escoltar-lo mitjançant la veu de la mestra.
I finalment, parlar de les 4 habilitats lingüístiques com són el llegir, escriure, parlar i escoltar. On cada una una té les seves característiques específiques les quals em de dominar per portar a terme en garanties la nostre futura professió.
P.D: En les pròximes entregues, que seran de caràcter diari, faré una descripció més apurada del contingut treballat a classe acompanyada de les seves reflexions necessàries. Atentament,
