Intervenció síntesi

Hola,

Un cop finalitzada l'assignatura de GITIC, haig de dir que em quedo amb sensacions molt grates, ja que des de el primer dia ho vaig veure com un repte i, a hores d'ara, crec que l'he superat amb claredat (millor no dir que el blat està dins del sac i ben lligat, ja que encara falta passar els exàmens).
Parlo de repte, ja que em considerava com una d'aquelles persones un pèl distanciades i alienes a aquest món tecnològic. Doncs els meus màxims triomfs eren enviar correus i instal•lar-me el MSN.

Quant van començar les classes de GITIC, ràpidament vaig veure dues opcions, em posava les piles o poc a poc l'assignatura m'aniria menjant. Llavors, em vaig posar seriós en aquest tema, sabent que això és el futur i, com un bon mestre ho haig de dominar.

Poc a poc, pràctica a pràctica, he comprovat que aquest món de les TIC no té secrets. És posar-s'hi i, a base d'intents i anant experimentant es pot aprendre tot. I així ha estat, ja que totes les pràctiques crec que estan força correctes.

Cal dir, que el veritable triomf no ha estat fer totes les pràctiques, sinó el haver-me considerat un usuari més de les TIC, on abans ho veia molt llunyà i confús.

En el bloc es pot apreciar totes les pràctiques, les quals m'han aportat algún coneixement nou i útil. A més a més, he fet unes quantes intervencions per iniciativa pròpia, doncs creia que era oportú esmentar-ho en el bloc.

Les intervencions que vull destacar, (poso els links a continuació), són per un costat la del Cibernàrium i la Web 2.0 i, la conferència de l'Anna Perez, doncs crec que són bàsiques per formar-nos com a mestres tenint en compta les competències en que se'ns demanara en un futur
I per altre costat, he escollit mostrar la pràctica de l'anàlisi del anunci, ja que apart de ser amena i força interessant, em va fer entendre el poder que té els mitjans i masses sobre nosaltres.

- Cibernaàrium i la web 2.0.

-Conferència Anna Perez.

- Anàlisi anunci.

Fins la propera blog, molt de gust!

Les quatre habilitats bàsiques

Hola,

Un dels primers dies a classe de COED vam treballar les quatre habilitats lingüístiques que existeixen: llegir, escriure, parlar i escoltar.

- Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Existeixen una sèrie d'implicacions:

a). Llegir és un procés actiu, el que llegeix ha de construir significat del text. El significat que pot tenir un escrit pel lector, no es necessari que tingui el mateix significat que l'escriptor volia donar-li, ja que el lector es construeix el seu propi significat.
b). Al llegir sempre ho fem amb algun objectiu, el qual guia la nostra lectura.
c). Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. És a dir, el que llegeix ha de relacionar el que llegeix amb alló que sap.
d). Llegir implica l'habilitat de comprendre alguna part del text gràcies el significat de l’ho que envolta, el context.

- Escriure: és el procés mitjançant el qual es produeix un text amb significat.

- Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

- Escoltar: és comprendre un missatge, a partir de començar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. Escoltar demana tenir un paper participatiu i actiu, un respecte a l'emissor i les seves idees, descobrir les idees principals del missatge, etc.

Qualsevol usuari ha d’utilitzar-les per poder comunicar-se amb total eficàcia a totes les situacions possibles. Però amb més motiu, ser mestre obliga a dominar-les, i ser exemple d’aquestes, ja que serem la perfecció i model per centenar d’infants.

Darrer dia de seminari

Hola a tots,

El dia 17 de desembre va ser l’ultima sessió de seminari. Dia de clausura d’agradables, amistoses i sobretot profistoses classes que no sols ens han servit per aprendre i repassar coneixements propis de la carrera que estem cursant, sinó que a nivell personal han estat molt significatives, ja que s’havia creat un ambient de confiança i companyerisme on es feia molt còmode treballar.
De ben segur, que durant un temps recordaré d'aquestes hores, les quals ens permetien ser per uns instants nòmades de la facultat, cercadors de l'apreciat tresor anomenat aula.

Si alguna paraula he d'utilitzar per definir el seminari, és la de "bon rotllo", doncs no hi havia dia que se'ns escapes alguna rialla. De situacions gracioses podria comentar-ne una pila, des de el mètode cursa que utilitza per iniciar la lectura el nostre bon amic Nacho, fins els petits debats espontanis, com per exemple el que ens preguntàvem quin dels dos sexes condueix millor. Sempre amb un caire simpàtic. Encara que cal dir que la paraula "bon rotllo", no és gens incompatible amb serietat i pencar, doncs estem segur que som els grup que més ha treballat. (Per molt que ens queixem, s'agraeix).

Del resultat d'aquesta atmosfera informal i a la vegada ordenada, té el gran merit l'Imma, doncs crec que ha portat el vaixell de la millor manera, girant el timó com feia falta per guiar-nos al port adequat. Aquest tacte per conduir una classe, jugant amb les diferents vessants perquè sigui pròpia d'hora de seminari, crec que és motiu d'elogiar. Encara que no trec importància als companys de seminari, que seguint amb la metàfora, eren la tripulació que remant i alçant les veles fan que el vaixell avanci seguint les instruccions del capità.

Un cop plasmat part dels meus pensaments, descriuré el que vam fer en aquest dia tan atípic de seminari, on van haver sorpreses de tot tipus.

Primerament, vam començar llegint el llibre de "La Història del Nadal", la qual estava formada per petits relats que varem llegir individualment en veu alta per torns. Va ser una bona manera de donar la benvinguda al Nadal i, apart, va ser força emotiu, doncs reflectia unió i respecte, les claus perquè un grup funcioni. Tot seguit, l'Imma (mestre) i la Vanessa ens van regalar un obsequi que personalment crec que són molt significatius, doncs diuen molt de la seva forma de ser. I començar una etapa nova com és la universitat, i veure aquest detalls plens de companyerisme sense que t'ho esperis, et fan pensar que la universitat no tan sols és un lloc on venim a estudiar o aprendre coneixements curriculars. Després vam fer el"Pongo". És un amic invisible que consisteix en regalar alguna cosa que tinguis per casa i no facis servir. A mi em va tocar una guardiola! Acabat el Pongo, de sobte ens van irrompir els alumnes del seminari d'en Xavi amb ell inclòs, regalant-nos una nadala original on mencionaven de forma simpàtica tots els mestres del semestre. I com a cloenda, ens vam ajuntar tots els seminaris en un aula per fer un berenar comunitaris, on cada seminari aportava menjar i rialles.

Un cop finalitzat els seminaris dels semestre, haig de dir que han estat aquestes hores les que han acabat de despertar-me aquest sentiment de voler saber més del món que m'envolta, sentiment essencial per exercir la docència. Totes les tasques que he tingut de fer (act. educatives, libres, treballs...) han fet que doni un pas més, que estigui més aprop de la paraula mestre.

El semestre que ve, en principi, canvien els grups. I encara que veig amb bons ulls aquesta possibilitat de tenir nous companys per les classes de seminari, espero que no m'hagi de recordar de les classes fetes fins fa poc, doncs voldrà dir que trobo a faltar les ja viscudes.

Salutacions i bones festes a tothom!!

PROJECTE TELEMÀTIC

Hola a tots,

Un projecte telemàtic és dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats mitjançant internet. Treballant així, fomenta el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada assignatura s’hi sumen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats, respectar opinions, aprendre dels altres...

El projecte que he escollit per comentar es diu Projecte Bongoh, i va adreçat a nens i nenes de cicle superior de primària.

Bongoh és un projecte telemàtic on diferents escoles participen en un joc de simulació. El joc consisteix en què cada grup-classe viu en una illa d'un arxipèlag anomenat BONGOH, i aquestes illes tenen la forma de les lletres de la paraula BONGOH, és a dir, una té forma de "B", una altra de "N", una altra de "G", una altra de "H" i dues tenen forma d' "O" (aquestes les diferenciem en O nord i en O sud).

Cada grup ha d'explicar, després d'una presentació:

- Com ha arribat a l'illa (1a activitat).
- Quina és la seva història, quins són els seus personatges, com és la seva illa (2a activitat).
- Haurà d'establir relacions amb els habitants de les altres illes (3a activitat).
- Amb l'animador del projecte, RODAMINAH, que els proposarà les activitats i els motivarà a preparar la quarta activitat: la trobada amb tots els participants. (4a activitat).

El projecte es segueix a través de l'espai web. Totes les produccions (textos, dibuixos, fotos, cançons, ...) que elaborin els alumnes es penjaran directament a l'espai web o al blog de Rodaminah. La metodologia emprada ha de permetre que l'escola pugui seguir i participar en el projecte, segons les seves possibilitats. Les activitats que proposem no es treballen sempre a l'aula d'ordinadors. Bongoh és un projecte interdisciplinari, per tant, es pot treballar a l'hora de català, plàstica, música i coneixement del medi. El paper del mestre/a, a més de fer les correccions ortogràfiques i d'expressió, és controlar la coherència i sentit de la història que van imaginant i elaborant els alumnes del grup-classe.

Trobo que aquest sistema és molt útil ja que juguen molts factors. Des de els coneixements propis de les matèries, fins els valors corresponents per a aprendre viure en societat. Als nens se’ls ensenya a relacionar-se entre ells i, amb les escoles del votant, així potenciem el respecte, comprensió i el treball cooperatiu.

WEBQüEST

Hola a tots,

Una Webqüest és una proposta didàctica que es basa en la recerca d'informació mitjançant o utilitzant internet coma a eina amb la finalitat que l'alumne s'assabenti i s'informi d'un tema en concret per la conseqüent creació d'un producte avaluable. Una Webquest té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques contemplant el treball cooperatiu i la responsabilitat individual.

Un exemple que he trobat de Webquest del "Mar Mediterrani" (http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/mediterrani /index.htm) que el treballen nois de primer cicle de secundaria.


Permet investigar a l'alumnat sobre les característiques d'aquest mar tan típic de la nostra cultura. El treballen tenint en compte les vivències, sentiments i experiències, per tal que s'hi sentin involucrats i protagonistes del seu aprenentatge.

Com a valoració, dir que crec que és una proposta didàctica molt positiva en tots els sentits, ja que els alumnes aprofundeixen sobre un tema important relacionat amb l'àmbit de ciències naturals. La WebQuest és una manera de fomentar el treball cooperatiu en grup i aprofundir en un tema particular com és el Mar Mediterrani.

METÀFORES ORDENADOR

Hola a tots,

Tot seguit, explicaré l'associació de cadascuna de les experiències fetes a classe amb les metàfores de l'aprenentatge amb ordinador d’en Charles Crook.


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

Aquesta metàfora que tracte de que l'ordinador és capaç de mantenir una interacció amb el nen i, que ell pot aprendre sense l'ajuda del mestre, l’associo amb l’exercici que vam fer d’activitats d’aprenentatge que se’ns presenta des de la web www.clic.xetc.cat. Doncs el procés ensenyament-aprenentatge és el següent: l'ordinador dóna una informació que s’ha d'aprendre i, després, et fa una sèrie d'exercicis per tal d’avaluar-los i que els puguis autocorregir (l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle). Vam probar exercicis d’utillatge químic.


La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne.

Aquesta metàfora diu que l’alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta, on ell és necessàriament reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya" donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.

En aquest cas, el mestre (ordinador) quedaria a segon pla. Es presenta un model de mestre com a guia en l’aprenentatge de l’alumne per tal de seguir el procés de treball del nen.

Aquesta metàfora la vincularia el Winlogo. Programa on surt una tortuga que li hem de donar ordres, aleshores es mou. Però per poder donar les ordres hem d’aprendre a saber donar-les, perquè es mogui i faci el que li demanes, com per exemple fer una línia recta (avança 60), etc. Hi han diferents finestres que són: gràfics (món de les tortugues), texts (zona en la que logo escriu els missatges), treballs (zona en el que l'usuari escriu els missatges), formes, traçat i variable. És un programa molt utilitzat en l'educació perquè és molt senzill i fàcil d'aprendre.


La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador.

Aquest metàfora ens mostra un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada, ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
L'exemple de la metàfora de l'ordinador com a simulador és el joc de el Play Crayon Phisics Deluxe. És un trencaclosques de física, on es pot experimentar com seria si els dibuixos que apareixen es transformessin màgicament en objectes reals. Tracta de resoldre els puzles amb una visió artística i l'ús creatiu de la física. Crec que pot ser un programa molt útil a les escoles per aprendre d'una manera divertida més coses sobre la física, a més de fer-ho d'una manera molt interactiva.


La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina.

En aquest cas no hi ha cap aprenentatge, sinó que l'ordinador, com qualsevol eina, et facilita determinades coses. Permet als infants que tinguin possibilitats d'experimentar amb diverses aplicacions com: esborrar, dibuixar, classificar, pintar, escriure, etc.
Aquesta metàfora l'associaré amb l'exercici de dictat que vam fer mitjançant el programa Word, on jugant amb aquest eina fèiem una activitat de corregir l'ortografia.


Aquest exercici m'ha fet veure l'ampli ventall d'activitats que poden fer en un futur als nostres alumnes mitjançant l'ús de l'ordenador. Hem d'aprofitar l'aprenentatge dintre de les TIC i saber triar la més adient per a cada moment.

Fins la propera

IGOOGLE

Hola a tothom,

A la sessió de GITIG vam treballar i conèixer diversos serveis i recursos que ens ofereix la xarxa.

Per parelles vam treballar el igoogle per després mostrar-lo a la classe.



Fins la propera!

Tòpics

Hola a tots,

Tot seguit comentaré uns tòpics els quals estan relacionats amb els mitjans de comunicació:

- Una imatge val més que mil paraules.

Aquest tòpic crec que és molt encertat, ja que hi ha coses que no es poden definir amb paraules, sinó amb fets. Com els sentiments, que són els protagonistes d'aquesta dita tan certa, doncs complicat es descriure'ls i fàcil mostrar-los.



- La violència vista a la televisió o al cinema genera violència.

Sobre aquest tòpic, opino que el ésser humà té un mecanisme d'assimilació enorme, que li permet veure diferents fets que en un primer moment són estranys i amb cert rebuig a ells i, seguidament, els veu normals. Amb això vull dir, que veure la violència en la nostra vida diària, i altres fet com catàstrofes i accidents (TV), ens estem acostumant a ells i tornant-nos més durs, i inconscientment , no ens causen impacte aquests fets. Al veure-ho com un fet quotidià, no ens provoca tant rebuig, i fins i tot ens incita a practicar-ho (depèn les persones, es interioritza més o menys).


- La televisió és una finestra oberta a la realitat.

Amb la globalització, la televisió s'ha convertit en un dels principals estris, juntament amb l'internet, de mostrar el que passa arreu del món. Amb aquest fet, vull dir que la realitat ens la poden mostrar sense cap problema. El problema està quan ens volen fer empassar falsedats, dient-nos que és realitat.
La televisió si que és una finestra oberta a la realitat, però no sempre és un reflex. Mitjançant la televisió pots adonar-te'n del que passa arreu del món, però has de ser conscient que hi ha interessos que fan distorsionar la realitat d'aquest mitja per fer-nos veure la seva realitat, no la nostre.

Fins la propera!

Hipertext

Podem veure l’hipertext com una proposta d’organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials. L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau, d'enllaços que et porten a uns altres textos. És una eina que ens atrau, doncs és informació que fins no cliquem sobre l’enllaç, no podem saber que amaga al seu darrere.
L’hipertext és un estri útil ja que de forma senzilla et permet recopilar molta informació relacionada amb un mateix tema o àmbit. No obstant, també comporta el perill d’allunyar-se del tema principal, ja que per mitjà del enllaços que són interessants podem desviar-nos del nostre objectiu, per tant, s’ha de saber triar molt bé la informació. Hem de ser conscients que no és una lectura lineal.

A partir de la noció d'hipertext, s’entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.

Actualitats educatives.

Les darreres noticies del món de l'educació que vam tractar a seminari van ser:

1.- "ELS DIRECTORS PODRAN CREAR CLASSES AMB ALUMNES D'EDATS DIVERSES". Extret d'El Periódico de Catalunya. (13/11/09)

Aquesta noticia tracta del desplegament de la LEC, la llei d'educació catalana. Francesc Colomé, secretari de Polítiques Educatives de la Conselleria d'Educació, explica els futurs objectius principals d'aquesta llei.

En primer lloc, concedir autonomia als centres educatius. Això voldrà dir que cada institució té l'obligació de dur a terme un projecte educatiu en una mateixa línia de treball. Fins i tot, el centre podrà fer assignatures que durin un curs, o bé, un cicle. A més, s'ajuntaràn a la classe alumnes d'edats diferents, com passa a les escoles rurals. El motiu d'aquesta qüestió no s'especifica.

I en segon lloc, s’atorgarà més poder als directors, el qual serà nombrat cap de personal.
Aquests dos objectius es consideren cabdals per garantir l’èxit escolar, segons diuen els experts.

Sobre aquesta noticia estic d'acord en portar a terme un canvi, no perquè confií en que sigui la solució al desastrós resultat educatiu que tenim en aquest país, sinó perquè crec que el concepte de director ha de canviar. Tothom sap que ser director és una feina poc reconeguda, on s'ha de dedicar molt temps i, que no és proporcional amb el plus econòmic que s'obté. S'ha de canviar aquest paper del director que és veu en l'obligació d'agafar el càrrec, ja que això porta a la desmotivació i conseqüentment es veu reflexctit en l'actitud general i en tots els àmbits del centre.



2.- “L’EDUCACIÓ ESPANYOLA SUSPÈN EN TOTS ELS OBJECTIUS FIXATS PER LA UE”. Extret d’El Periódico de Catalunya. (26/11/09)

D'aquesta noticia cal destacar:
-L'informe europeu mostra un retrocés en la capacitat de llegir i més abandonament escolar.
-El percentatge de joves que acaben secundària baixa i la inversió pública queda lluny de la mitjana.

Llegint aquest article, el qual no em sorprèn en absolut, em dono cada cop més compte que la nostra futura feina està molt poc valorada. Durant els semestre, per desgracia, el balanç d'aspectes negatius al voltant l'educació ha estat el predominant, (sincerament no recordo de cap noticia positiva que haguem fet). Com pot ser que un sector com és l'educatiu, important per al futur del país per el simple motiu que tothom s'engloba dins, s'inverteixi tant poc?

Si volem deixar de ser la rialla d'Europa em de prendre mesures, i no crec que posant a la pràctica el que diu Francesc Colomé en l'anterior article sigui suficient.

Espero que en quatre anys tot hagi canviat.

Fins la propera!

Va de mestres.

El llibre titulat "Va de mestres" que vam haver de llegir per seminari, crec que és un requisit essencial i obligatori que ha de passar tot estudiant de magisteri. No tant sols per el contingut, sinó per la manera que esta redactat, doncs els autors Jaume Cela i Juli Palau, membres de l'associació Rosa Sensat entre altres fets a destacar, t'exposen d'una manera propera, engrescadora i sobretot vocacional, les diferents vivències i punts de vista que han anat collint durant la seva ample trajectòria dins d'aquest món.

El llibre tracte molts temes de l'àmbit educatiu, dels quals pot ser que tinguem coneixença i altres no, però tots són imprescindibles tindre'ls en compte. En general, ens donen lleugeres pautes de com actuar, de les característiques que no ens poden faltar i, el que mai podem fer com a mestres. Per transmetre'ns aquests coneixements es basen majoritàriament de la seva experiència i, es recolzan en dites d'autors, pel•lícules, comtes i altres recursos per permetre'ns una millor adquisició dels conceptes.

Ha estat un llibre fàcil i lleuger de llegir, ja que tot el que ens narren pot ser que ho veiem en un futur i, per aquest motiu ho sents més i et poses en el paper. Encara que també recalquen que cap situació es repeteix, que no és idèntica, i aquí estarà el nostre paper com a mestres, ja que haurem de saber jugar les cartes pel bé dels interessos dels nens que tinguem davant.

Fins aviat!

Curt de Gitic

Tot seguit podem veure el vídeo que vam fer per l'assignatura de Gitic dins l'activitat del llenguatge audiovisual. En grups, havíem d'explicar una història on es pogués apreciar el canvi de sentiment (alegria-tristor) dels personatges. Els passos que vam seguir portar a terme l'activitat van ser:
-El•laboració d'una idea.
-Escriptura del guió.
-Enregistrament d'imatges i sons.
-Muntatge i post-producció amb el programa Studio 11 Pinacle (música, afectes transició...etc).

A l'hora de fer el vídeo vam tenir en comte l'enquadrament, el punt de vista, el moviment de la càmera i les transicions.

Un cop finalitzat el vídeo, dir que estem molt satisfets de com ha quedat. El resultat ha valgut la pena, doncs ens va portar molta estona portar-la a terme, tant a l'hora de gravar les escenes com el muntatge. A més, creiem que es força ingeniós utilitzar uns protagonistes que no fossin persones. Ens quedem amb un bon sabor de aquest xic tast que hem fet d'aquest món anomenat audiovisual.

Espero que el vídeo us agradi.

Fins la propera!

Exposicions territori: El Pesta

Hola a tots,

Tot seguit, escric sobre l'exposició que vaig fer juntament amb el meu company Miquel Peiró dins el marc del mòdul I.

El tema de l'exposició havia d'estar vinculat amb la paraula "territori", la qual avarca un ampli repertori d'idees i conceptes que podíem relacionar amb el que trobéssim convenient per fer l'exposició.

La nostra exposició tractava sobre "El Pesta". El Pesta és una escola alternativa allunyada de l'estres de Quito. Situada en ambient obert i amb contacte amb la naturalesa, conté diverses ofertes i activitats preparades per afavorir el desenvolupament humà en cada una de les etapes sensibles de l'infant. Aquests, no són sotmesos a programes externs, exàmens ni notes, doncs allí no hi ha professors. Els adults no es responsabilitzen de grups d'edats, sinó d'una àrea concreta, i els nens escullen que fer en cada moment segons el seu propi ritme vital.

Vam decidir fer-ho sobre "El Pesta" arran d'haver estudiat amb la Mar els pedagogs Rousseau i Pestalozzi. Vam pensar que era un tema original, motivant i interessant tant per el públic com per nosaltres.

Pel que fa la nostra posada en escena, ressaltaré un parell d'aspectes on crec que vam estar bastant correctes. El primer és l'objectiu i, per tant, l'estructuració del discurs. Va quedar clar el que exposàvem tenint en compte els subapartats que vam utilitzar amb l'adequat ordre. I segon, crec que vam innovar i va quedar força bé la utilització del recurs tecnològic, doncs era un vídeo i, així, ens obligava a quadrar-ho amb el temps establert. La veritat és que ens la vam jugar bastant, ja que a la mínima distracció s'hauria creat un seguit de contratemps per al company, que juntament amb les imatges no associades al que dèiem hauria resultat un fracàs total, per sort, en aquest sentit va sortir tot rodó.

Per altre banda, com a aspecte negatiu, crec que el llenguatge corporal, font dels nervis, no el domino del tot.

En termes generals estic gratament satisfet amb el resultat del treball. Ha estat el gran repte a batre en aquest semestre (sense comptar els exàmens), ja que té un pes considerable dins la nota de mòdul i, a més, requereix un cert nivell d'exigència el qual no estem acostumats. No tan sols estic content amb el resultat, sinó també estic satisfet per el desenvolupament i construcció d'aquest. Hem tingut de treure informació de diferent llocs que ens feien canviar el punt de vista i, per tant, l'enfocament que volíem donar.

La consecució del treball ha estat dura, però ha valgut la pena. Dic això, perquè veure-ho des de un principi tan difícil, i després quedar demostrat que ho puc portar a terme amb resultats satisfactoris, em dona confiança per a encarar futurs treballs d'aquesta indole.

Aquí us deixo un parell de links d’on vam treure alguna informació.
http://www.elviajerosuizo.com/resources/Pesta-resumido_Cuadernos_de_Pedagogia.pdf
http://volveralafuente.blogspot.com/2009/05/educacion-activa-escuela-pestalozzi.html

Fins aviat!

Biblioteca Joan Miró

L’entitat educativa on vaig anar a visitar el seu espai educatiu va ser la Biblioteca Municipal Joan Miró situada al barri de l’Eixample.
Aquesta biblioteca està dins el Parc Joan Miró. Tant el parc com la biblioteca tenen aquest nom en motiu d'una gegantina escultura del magnífic autor surrealista. Aquesta escultura de 22m d'alçada s'anomena "La dona i l'ocell", i està situada al costat del parc.

Aquesta biblioteca fou una de les pioneres de Barcelona. El seu horari, per si algun dia us hi voleu passar, és:
Dilluns De 15.30 a 20.30
Dimarts De 15.30 a 20.30
Dimecres De 15.30 a 20.30
Dijous De 10.00 a 14.00 i de 15.30 a 20.30
Divendres De 15.30 a 20.30
Dissabte Tancat



Aquesta biblioteca concedeix visites a grups d’escola bressol fins a 2on ESO. Les visites es porten a terme els dijous pel matí, ja que és quan està més buida. Els grups d’escola bressol fins els de P-5, se’ls narra un conte farcit de caracterització i mímica en un racó de la biblioteca tot ple de coixins perquè els nens puguin estar còmodes al terra. Tots seguit, se’ls fa una petita visita guiada per tota la biblioteca.

En canvi, primària i secundaria es segueix el guió següent (me'l va prporcionar la biblioteca):



L’encarregada de la biblioteca els explica el guió fins el punt 5.
Fins aquest punt, ja saben que és i com funciona la biblioteca. Un cop finalitzat, llavors , l’encarregada els formula una qüestió en veu alta de l’estil...:

- “Penseu alguna cosa molt molt estranya...Doncs aquí segur que ho tenim.”

Els ho diu per despertar l’interès i, seguidament, els deixa “investigar” durant vint minut per la biblioteca, perquè es familiaritzin amb els llibres i la distribució d’aquest. Així es senten usuaris.

P.D.: La biblioteca encara no disposa de web, està en construcció.

Fins la propera!

Conferència LA WEB 2.0 i L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM

Dins la setmana d'activitats extraordinaries, el dilluns vam assistir a la conferència sobre la web 2.0 i l'educació al Cibernàrium a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.

Cibernàrium és un espai per iniciar-se a les noves tecnologies. És un multi espai de Barcelona activa que compta amb més de 1000 m2 ubicat al Parc Tecnologic de Barcelona nord. És un espai públic. El seu objectiu és posar a l'abast dels ciutadans a partir de 16 anys l'accés a les noves tecnologies i saber com utilitzar-les. El seu model formatiu es divideix en tres programes:

1.-Inicia't en internet.

Consisteix en activitats de curta durada (1 o 2 hores) que permeten descobrir, conèixer i aprendre a utilitzar les eines digitals. Iniciar-se al món d'Internet i iniciar-se al món digital.

2.-Creix amb internet.

Activitats de curta durada (3 o 4 hores) que permeten millorar les habilitats professionals de les noves tecnologies i les eines de disseny web i multimèdia. Hi ha fins a 82 activitats diferents i es van actualitzant cada trimestre.

Itineraris de formació.

Formació a mida per a grups.

També compta amb un centre de recursos i una sala de navegació online. El 2008 hi va haver fins a 60.000 participants.

El tema principal de la conferència però era la comunicació i educació en la web 2.0.

Vam fer un repàs a la història i ens vam adonar de la importància de la comunicació. La manera de comunicar-nos cada cop evoluciona més ràpidament, la comunicació cada vegada és més fàcil i ràpida. Per tant hem d'estar al cas en l'evolució de les noves tecnologies i tenir una formació continuada.

A la conferència ens van passar el següent vídeo

Un vídeo on podem observar la ràpida evolució que té el món actualment. I moltes vegades no en som conscients.

També ens van passar un petit qüestionari on hi havia 94 aplicacions gratuïtes que ens poden ser molt útils. El resultat no va ser gens bo ja que ningú coneixia més d'un 50% d'aquells recursos.

Després vam comentar els següents i ens en van fer una petita demostració.

Vozme: Ens permet insertar un text en qualsevol idioma i convertir-lo en àudio mp3.

Aprobbo: Ens permet detectar els "copia y pega" d'Internet i així podem saber si un treball és original o és un plagi.

Igoogle: Un escriptori digital on trobem les eines específiques que necessitem.

De la web 2.0, dir que va sorgir amb l'idea de plantejar una millora per internet. Tim O'Reilly va ser qui ho va iniciar, va posar en pràctica una transició de webs tradicionals a webs dels i per usuaris. Deixant de ser webs en format html a ser webs interactives i en xarxes, on tothom hi pot participar. En aquesta nova generació de webs, els usuaris tenen molt a dir, ja que son els protagonistes, no com abans, que només hi havia un webmaster on ell tenia tot el control. La web 2.0 és una web que confia en els seus usuaris. Que regeix l'evolució del ésser humà, doncs el seu software millora a partir del seu ús. Una web que potencia les experiències dels usuaris i que els permet veure, escoltar, llegir, escriure, opinar, jugar, gestionar grans quantitats d'informació...etc
participar.

Valoració:

Trobo que el cibernàrium és un espai molt ben aconseguit, ja que la seva oferta i disposició està a alcans de qualsevol usuari, doncs és gratuït. A més, té una gran varietat d'activitats que permeten no quedar-se estancat en l'escletxa d'aquest fugaç món tecnològic.

També, opino que la web 2.0 és un pas de gegant en la nostre evolució com a éssers humans. Penso que en general ens enriqueix en tots les sentits. Encara que hem de tenir en compte els "perills"que comporta, doncs tothom pot participar en la xarxa i posar el que vulgui.

Conferència de l'Anna Perez - "L'ús dels blocs a l'escola".

A la conferència de l'Anna Perez sobre la web 2.0, el tema és "l'ús dels blocs a l'escola".
El bloc és una eina d'aprenentatge, a través de la interpretació del que observem. L'Anna Perez presenta el seu bloc que es diu "Bitàcola de Mestre Tic".

Els neologismes (paraules noves) : blocaire, catosfera, post, blocs, ... Són conceptes que alguns professors no coneixen i no saben que volen dir.

Respecte això podem dividir en dos punts:
- Web 1.0 : es reduïa per només algunes persones, per tant era molt minoritari (1996).
- Web 2.0: tothom pot crear continguts, no només és una persona, ja que hi ha una interacció entre el que ho llegeix i el que ho fa (2006). Hi han moltes eines: gmail, google, google maps, blogger, youtube, ... Eines que ens permeten crear contingut i comparti-ho. A més a més hi han webs buscadors de recursos web 2.0 (goweb20, blogline, ...), on tu pots afergir-te els blocs que llegeixes i reps les notícies.

En l'àmbit educatiu hem de tenir en compte una sèrie de coses: l'internet és diferent a fa 10 anys, no és un internet només de text sinó internet multimèdia, hi ha una gran interactivitat, som lectors i espectadors, ... Els blocs ens permeten recollir la creació de continguts de manera multimèdia, ens permet fer xarxa, és a dir, estar en contacte amb molta gent. Ja que jo a partir del meu blog, la gent mira el meu blog i fa comentaris, jo a la vegada miro els seus blocs i puc respondre. Per tant, el bloc permet ordenar els recursos que tens, reflexionar o deixar preguntes a l'aire, per tant hi ha un diàleg.

Podem dir que l'estructura educativa és del s. XIX, el professorat és del s. XX i els infants són del s. XXI. Per tant a nivell de professorat ens hem de plantejar algunes preguntes com: preparem els alumnes per la societat que ens toca viure?, continuem veient l'escola com una realitat tacada entre quatre parets desconectada del món?, etc. Per tant hem de tenir clar que treballem amb alumnes del s. XXI i amb els blocs podem treballar les competències lingüístiques, aprenen a treballar en xarxa (amb aprenentatge compartit).

L'Anna Perez treballa a l'escola CEIP Drassanes, on tenen una pàgina web on posen tots els blocs de l'escola, aleshores els nens tenen cadascú un bloc on expliquen el seu dia a dia, hi posen els blocs transversals, com el projecte de ràdio. També hi un bloc col•lectiu que es diu "Fora muralles", on els infants de diverses escoles fan un diccionari de paraules que trenquin murs, paraules com: injustícia, por, amor, amistat, ... Per últim també fer una wiki col•lectiva que es diu "fora muralles amb wikixer", per tal de fer conscienciar els nens de l'aprenentatge compartit.

Per últim l'Anna Perez ha explicat que vol dir "MEME", quan comences un article sobre un tema, pases la meme (poses 2 o 3 blocaires més) i quan ho llegeixen ho passen a 2 o 3 persones més. D'aquesta manera la Meme, es convidar algunes persones i la pilota es va fent cada cop més gran.

Per tant, es pot treure com a conclusió que els blocs poden ser molt útils per poder treballar amb els alumnes a l'escola, ja que és una manera d'estudiar però d'una forma més creativa. A més a més els alumnes són del s.XXI, per tant hem d'utilitzar les noves tecnologies, i com amestres, tenir present la importància d'actualitzar-nos.

El procés de composició escrita

Aquest és model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

En el 1996, Hays va intentar fer actualització. Va incorporar un component actitudinal que inclou actituds i emocions entre altres aportacions menys rellevants.

Aquest procés, que porta a terme el nostre cervell, comença en la situació de comunicació, que conté tots els elements que són externs a l’escriptor. Dins al situació de comunicació està el problema retòric, que són el conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure. Està compost per:
- Tema: Assumpte del que tracta un discurs o escrit.
- Audiència: A qui va.
- Propòsits: Els objectius.

Simultàniament, això comporta que els text es vagi produint.

Aquest problema retòric genera organització i formulació d’objectius. D’això s’anomena fer plans, on desemboca la memòria a llarg termini que inclou els coneixements que l’escriptor té enregistrats o emmagatzemats en el cervell, que són de contingut temàtic, audiència i les diferents estructures del text.

Fer plans, redactar, revisar i controlar formen el procés d’escriptura, on aquest últim és el mecanisme que s’encarrega de regular en quin moment actuen els altres tres.

Fer plans es comunica amb redactar, aquest passa a ser text que es va produint i seguidament es revisa (llegir - refer).

Fer de mestre. Eulàlia Bosch

Hola a tots,

A classe de seminari ens hem centrat en la primera activitat dins d'una setmana plena d'esdeveniments i actes que ens apropen a la realitat educativa.
L'encarregada d'encetar aquesta setmana d'activitats extraordinàries, ha estat l'Eulàlia Bosch, la qual ens va fer una conferència titulada "Fer de mestres".
L'Eulàlia Bosch és reconeguda dins l'àmbit educatiu perquè és professora de filosofia i autora de diversos llibres com: plaer de mirar, educació i vida quotidiana, un lloc anomenat escola, entre d'altres.

La conferència, que va tindre lloc a la sala d'actes de Blanquerna, va començar amb un breu reconeixement a la feina de l'Eulàlia per orientar-nos i situar-nos als més novells. Aquesta breu presentació la va dur a terme la professora Dolors, i ens va voler fer entendre que l'Eulàlia sempre ha tingut un constant interès per l'educació, i un tracte molt proper amb tot el que envolta. Per tant, hem d'aprofitar la seva experiència ample i rica.
Un cop comença la xerrada, comenta que aquesta iniciativa és molt bona, però encara ho seria més si pogués fer-se cada trimestre amb gent molt diversa que ens donin diferents perspectives del que vol dir ser mestre. A continuació, va voler concretar i situar-nos, dient que aquesta xerrada porta el nom de "Fer de mestres dins el marc de la ciutat". I tot seguit va començar a explicar que aquesta professió està molt lligada als nens, i per molt que estiguin o els veiem quiets, estan en continu creixement. I nosaltres tenim la responsabilitat d'intervenir correctament en aquest procés. El nen és un estranger, un ésser que acaba d'arribar en aquest món i que està en constant aprenentatge. I per aquest motiu, la docència ha d'ajudar-los a trobar el seu lloc en l'entorn. La ciutat l'aprenem a viure gràcies a les relacions que establim des de la nostra condició de nens amb la resta de gent de la ciutat que ens la mostra, que ens la fa amistosa o enemiga. Que ens permet moure'ns amb tranquil•litat per aquesta ciutat. Aprendre a viure a la teva ciutat, és saber viure

També ens va fer una pinzellada al Pla Cerdà (www.anycerda.org), mostrant-nos que les escoles estan ubicades per zones i que durant els últims anys han sorgit poc a poc de noves. I obsequiar-nos amb un parell de metàfores molt interessants, com van ser les del rumiats i l'acomodador del cinema, on aquesta ultima ens definia com el guia que ha de mostrar el camí per que el nen es desenvolupi i adquireixi "forma".

A més a més, ens va voler deixar clar, que tot el que ens mostren les arts és únic. Totes les emocions que transmeten són difícils que ens les trobem en la nostre vida diària, i per aquest motiu hem d'intentar gaudir i aprendre d'elles.

I per acabar, m'agradaria comentar una frase que va dir i és molt certa. Diu així: "Per voler ser mestre, s'ha de tenir el desig de saviesa". Crec que ella vol dir que hem de tenir aquest instint de saber sempre més per poder donar resposta i alimentar la nostre curiositat. Ser mestre vol dir està en constant connexió amb la informació i enriquir-te en tot moment, doncs mai és suficient, i transmetreu ens omple de satisfacció.

P.D: Aprofitant la conferència, vam utilitzar els primers deu minuts per veure les diferents maneres que tenim por prendre apunts. Es van veure que una sola manera no hi ha, depèn del ser artesà. Ja pot ser enumerant, redactant, o fins i tot fent servir claudàtors per recordar imatges.
Fins la propera.

Autoavaluació de la recitació

Hola a tots,

El dijous dia 3 de desembre em va tocar fer la recitació davant la classe. Tot seguit, aprofitant que ho tinc recent, escric la meva autoavaluació .

Vaig escollir dos poemes dirigits a la canalla de primària, ja que els vaig trobar idonis i apropiats tenint en compte la carrera que estem cursant.

Els dos tenen el mateix protagonista, l’elefant. En el primer explico que “m’he comprat un elefant”,i en el segon, encara que ens sàpiga greu, es titula “l’elefant malalt”. Tots dos són de Bofill, F,; Puig, G,; Serrat, F.

La recitació em va sortir amb fluïdesa al tercer intent, doncs incomprensiblement en el primer em vaig quedar en blanc en la tercera frase, i en el segon intent, deia la paraula menjador en comptes de corredor. Tot això en el primer paràgraf. Vaig pensar...comences bé Guillem... Tenint en compte aquest ultim fet sorprenent, m’adono de la immensa pressió, i a la vegada impressió que fa parlar en públic, doncs de les cinquanta vegades que ho vaig assajar, en cap m’havia sortit la paraula menjador. És més, mai tenia problemes en el primer paràgraf. Poc a poc ens hem d’anar conscienciant que hem de dominar els nervis...Més ens val.

Pel que fa a la mirada, havia fet un petit pacte amb un company, en Raul. Li havia dit que durant la recitació, de tant en tant, l’aniria mirant perquè em dones confiança de manera que m’anés assentant amb el cap. Doncs em sembla que només el vaig mirar únicament un cop, en la primera frase del poema. També haig de dir, que em va donar la impressió que cap al costat dret de la classe no mirava. El rang de la meva mirada anava del mig fins l’esquerra, potser perquè tenia a l’Imma en aquest costat, i inconcienment li donava més importància.

Tant la veu com la postura crec que van estar correctes, doncs tenia clar que no cauria en la trampa de recolzar-me en la taula. Jeje. Estava dret, rigidesa ideal i els peus oberts en la mateixa distància dels malucs.

De la gesticulació diré que per culpa dels nervis vaig fer molt menys del que havia previst. Això si, de 4 o 5 gestos sí que recordo de haver-los realitzat.

Jo em considerava una persona que els nervis els portava prou bé, ja que quan faig una cosa, la faig amb confiança i seguretat. Però he comprovat aquesta setmana, i més concretament en la recitació, que estic equivocat. En el moment de sortir a recitar, recordo que vaig anar al davant de la classe mirant el terra, doncs tenia vergonya, i quan vaig aixecar la mirada just quan estava al mig de la classe, em vaig sentir molt, però molt observat. Vaig comprovar que no era el mateix dirigir-te a quinze nanos quan feia de monitor, que dirigir-te a setanta companys que estan a la expenses del que dius.

La veritat és que no tinc pànic per a les futures recitacions, ja que crec que és un procés natural i lògic que hem de passar, i la millor manera és anar agafant experiència. A més, crec que saber-se expressar en públic i poder transmetre allò que vull, i com ho vull és mol valuós. Sempre em recordaré d’un exemple que deia el meu professor quan anava a primària per donar-nos entendre que saber expressar-nos i ser bons comunicadors és molt important. La moralitat era la següent; Podem ser molt intel.ligents i tenir la raó alhora de discutir un conflicte, però si no et saps expressar i no ho transmets, tens les de perdre davant d’una persona que sàpiga comunicar-se encara que estigui equivocat o no tingui la raó. És trist, però és així.

Tornant a l’autoavaluació, en resum crec que podia haver-ho fet millor. Però com a primera experiència estic content. Vaig entendre que simplement t’has d’ habituar i així agafar confiança, ja que vaig comprovar que el segon poema em va sortir gairebé impecable, ja que estava acostumat a “l’entorn”. Mica en mica, aquest por escènic l’aniré controlant, i saber com manejar-lo. No tinc cap dubte!

Aquí deixo els dos poemes que vaig recitar.

Fins la propera.

M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?

“M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?

A la cuina no,
ni al corredor.
A l´escala cau
perquè és un babau!

Aldespatx tampoc, perquè és molt badoc.
On el posaré,
que hi quedi bé?

Dalt del meu terrat?
Hi farà un forat!
Si el duc al carrer,
potser el perdré!

M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?”

L’elefant malalt

"El nostre elefant
està molt malalt,
té mal a la panxa
li cau un ullal.

L’orella li cou
I té l’ull tancat.
Cridem tots el metge
que vingui aviat!

Se’l mira el doctor
dels peus fins al cap.
Un remei li dóna
tres panses i un nap!"

Recitacions & Debats

Hola a tots,

El dijous 12 de novembre van començar les esperades i per alguns fatídiques recitacions. Dic fatídiques perquè hi ha gent, com jo, que durant aquests cinc minuts davant la classe experimenta sensacions d'extrem nerviosisme, suor i cert grau d'amnèsia. És un passatge del terror, però "gratuït".

És broma. Posem-nos seriosos. És cert que algunes persones ho passen una mica malament, però estic segur que tots els que ho hem fet, hem sortit contents al veure que hem estat capaços (amb més o menys èxit). A més, ens portem una explosiva pluja d'aplaudiments descontrolats dels companys que és d'agrair.

A dia d'avui, que només falta un grup per finalitzar totes les recitacions, estan sent tardes per recordar. Doncs hem sentit acudits, contes, monòlegs, poemes i fins hi tot petits tasts d'escenes de teatre.

A més, des de l'altre vessant, crec què és una una petita empenta que ens serveix per obrir-nos a la gent, i iniciar excuses per conèixer a la classe.

Les recitacions es fan a la primera hora de classe. La segona està reservada als debats. Sincerament, crec que els debats estan funcionant molt gratament, ja que es pot apreciar un treball de recerca i investigació molt seriós que es reflexa alhora d'actuar i posar-ho en pràctica. A més, tots els grups han escollit temes interessants, amb suc, i molt propers a nosaltres com són:
- Educació obligatòria fins als 18
- Escoles mixtes
- Escola inclusiva
- La LEC
- El nou calendari escolar (el meu grup)
I falten per fer:
- L’ús de les noves tecnologies en Ed. Infantil
- Religió a les aules.

Fent la meva autoavaluació del debat, crec que vaig estar correcte. Ja que nosaltres érem el grup que estava a favor i vam mostrar els avantatges respecte la situació actual, arguments del perquè fa falta un canvi i quins problemes hi ha que han provocat el canvi. Tot això utilitzant frases curtes, pauses i velocitat moderada. Encara que l’aspecte del nerviosisme a vegades em supera. Creiem que va ser un tema oportú i distret, peròteniem el handicap que aquesta llei, encara no està lo suficient clara i definida, i per tant, jugàvem amb varies hipòtesis.

Esperem que les futures posades en escena vagin cada cop millor.

Fins la propera.

Internet canvia la forma de llegir... i de pensar?

Un cop llegit l’article del diari El País, escric a continuació un petit resum amb la seva corresponent valoració personal.

Aquest article, el qual parla de les conseqüències de l’ús abusiu que fem d’internet, està ple de curiosos i interessants pensaments d’experts que t’endinsen a fer una profunda reflexió.

Els experts coincideixen en dir que estem davant d’un canvi sense precedents, del qual no estem preparats com a éssers humans que som. I per tant, esdevenen conseqüències.

El nord-americà Nicholas G.Carr, expert en TiC, diu que internet, al ser el nostre medi universal, podria estar “re-ensinistrant” els nostres cervells per permetre rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions.

Un altre expert, Beau lotto, comparteix la idea de que si la informació es presenta en una forma determinada, el cervell aprendrà aquesta estructura. Per tant, evolucionarà o es complementarà sense problemes, deixant enrere les anteriors.

També, altres experts, afirmen que quan confiem en la part no biològica (maquines) de la nostre intel.ligència, la part biològica treballa menys (el que passa amb l’abús del cercador Google), però la combinació total fa augmentar la nostra intel.ligència.

Maryanne Wolf es centra en el problema de la lectura, doncs diu que una lectura no profunda impedeix un pensament profund, i per tant el procés de pensament es restringeix.

Per acabar, Edgard Tenner, fa entendre que l’ús que fem d’internet és molt superficial, que hi podríem treure molt més suc, però que és un problema cultural reversible.

Com a valoració personal, dir que estic d’acord amb tots els comentaris dels experts. Crec que internet a hores d’ara és imprescindible, però per aquest motiu ens hem d’educar vers a ell, i no al contrari, és a dir, que ell ens eduqui.

En un exemple molt proper, podem veure com internet ens facilita informació (com l’article que acabem de llegir), i això ens atrau. I sense voler estem adquirint costums regides per aquest mitja. Com és fer una ullada ràpida i per sobre, sense posar-hi atenció al que llegim, ja que estem sobrats d’informació i això fa que vulguem mirar-la tota.

El perill és que aquesta despreocupació o ullada per sobre, també la traslladem a la vida diària i al nostre pensament. Són riscos els quals estem immersos, doncs els éssers humans tendim a la comoditat i pera quest motiu va aparèixer la tecnologia

Fins la propera

Iniciant-nos en els debats

A classe de COED del dijous 29 d'octubre vam veure un vídeo de la final de "La lliga de debats universitaris". En aquest, s'enfrontaven la Universitat d'Alacant i la de Lleida per intentar convèncer al jurat si la globalització és un fet positiu o negatiu per la societat.

Del vídeo, em va cridar l'atenció l'elevat grau de preparació que tenen els oradors (tan contingut com orientació temporal), i el bon domini de les diferents estratègies per argumentar i anteposar-se als rival. Van utilitzar formules molt ocurrents, com citar dites i avançar-se a les preguntes de l'equip contrari. Més tard, l’Imma ens va dir que pocs instants abans del debat, els hi diuen qui estarà argumentant a favor i qui en contra. Això, provoca que els oradors estiguin informats de les dues vessants, i així poder intuir en que es recolzarà el contrari per poder desmuntar les seves argumentacions.
També em vaig fixar en la contínua i important utilització d'exemples i dades, fet que dona credibilitat davant el jurat.

Aquest vídeo, el vam veure perquè l’Imma ens va proposar realitzar simulacions de debats entre nosaltres durant els propers dijous a l‘hora de COED. Per portar-los a terme ens ha proporcionat el Manual de Participació. Lliga de debat universitari. Xarxes Vives D’universitats.D'aquest manual hem de destacar, entre altres coses, que el debat es divideix en exposició inicial, refutacions i conclusions que farà cada equip (4 oradors, 2 investigadors i un reserva) amb el seu pertinent capità.

El debat constarà de quatre parts de tres minuts per equip. En la primera part es donarà la perspectiva respecte la qüestió del debat. En la segona i tercera parts es poden fer preguntes i referencies a l'equip contrari. I en la quarta part, les conclusions, on ho hem de reafirmar respecte lo advers, sense donar nous arguments . Un cop se sap el tema a tractar, es fa el procés d'investigació, el qual té diferents fases com són la planificació del treball, cerca i el tractament de la informació, i l'organització d'aquesta.

Sabem que igualar el nivell dels del vídeo és gairebé impossible, però farem tot el que podem. Fins la propera.

Cultura i programari lliure

Hola a tots!

A continuació us mostro la meva presentació en Power Point sobre "cultura lliure i programari lliure". En la presentació podeu apreciar, entre altres, aquestes modificacions:
- Animació texts.
- Patró Blanquerna.
- Diapositiva en forma de menú que permet accedir als diferents apartats.
- Retol en forma de fletxa per anar al menú directament.

CULTURA I PROGRAMA LLIUREpeiro

View more presentations or Upload your own.

En aquest treball li he donat més importància i prioritat alhora de descobrir el funcionament del Power Point que no pas a l'adquisició d'informació, ja que crec que aquest exercici consisteix en familiaritzar-se amb el programa.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Hola a tots,

Tenint en compte que aquests futurs dies ens esperen grans reptes com són les recitacions, exposicions i els debats, l’Imma ens va equipar amb un estri de gran ajuda, un llibre titulat: Com parlar bé en públic, de la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat.

El llibre havia d’estar llegit per al dia 29 d’octubre. I a més a més, haver-nos apuntat en un full per entregar, aquella sèrie de recursos o pautes que ens servirien d’ajuda o que trobessím imprescindibles alhora d’expressar-nos davant d’altres persones.

Les recomanacions que ens mostrà per anar cap al camí de la optima parla en públic eren molt diverses. Anaven des de petits detalls com són la respiració, entonació o el fet de començar amb un somriure, fins a les decisions claus i fonamentals com són l’estructura i el plantejament del discurs.

Apart d’oferir-nos recursos, el llibre, només començar, ens fa arribar una gran veritat que em serveix per fer-ne una petita reflexió. La frase en qüestió és la següent: Es valora enormement la capacitat de comunicar i , alhora, no s’ensenya.

Crec que quan algú fa bé una cosa és perquè si troba còmode. I trobar-se còmode vol dir estar envoltat d’un entorn de confiança on et permet actuar amb total normalitat. I és per això que crec que l’experiència juga un paper molt important, del qual no diu re el llibre, ja que no és ensenyable.

Opino que l’experiència és un “plus” alhora de parlar en public, doncs estic convençut que per molt bé que sàpigues la conferència o exposició a realitzar, segur que et sortirà millor el cinquè discurs que no pas el primer, pel simple motiu de confiança i d’estar acostumat a aquesta situació.

He fet aquesta reflexió perquè em baso en vivències pròpies. M’explico. Jo, que a hores d’ara no em considero un bon orador, he de dir, que vaig notar un gran canvi en la meva manera d’expressar-me i comunicar-me arran d’haver treballat cinc anys com a monitor de ludoteca i entrenador de futbol. Durant aquest període de temps i de manera diària, havia de comunicar-me amb altres persones, ja que era una funció més que se’m requeria.

A més, vaig tenir la sort que les persones a qui em dirigia eren de perfil diferent: grups de nens, pares, coordinadors… I per tant, m’obligava a canviar el registre, vocabulari i expressions a utilitzar.

L’experiència és aquell recurs afegit que tard o d’hora tothom adquirirà i que ajuda a sentir-se més còmode i tranquil i, per tant, a expressar-se de la millor manera possible. Si ho traslladem a l’àmbit de conferències, discursos o presentacions davant d’un public, ha d’anar sempre acompanyat d’un previ esforç de preparació.

Per acabar, m’agradaria esmentar un parell de punts del llibre, que m’han agradat llegir, ja que els he trobat familiars i propers perquè a vegades els utilitzo.

El primer, i crec que bàsic, és assegurar un bon començament de discurs sabent-se de memòria la primera frase, així, tot surt sol i et causa bones vibracions per tirar endavant.

I la segona, i molt ben explicada al llibre, és la del petit somriure abans de començar el discurs, ja que transmet simpatia i crea una atmosfera que propicia el lligam public-orador.

Aquí deixo el meu comentari i reflexió sobre aquest llibre tan útil.

Fins la propera!!

Noticia actualitat. Escolarització fins als 18?

Hola a tothom,

A classe de seminari del dijous 12 de novembre, l’anunciat que he posat com a títol va aclaparar la major part de la classe.

Al nostre grup format per Noa, Georgina i Jo, ens va tocar exposar la noticia d’actualitat per després comentar-la i fer-ne una breu reflexió col.lectiva.

Vam escollir, ja que tenia que estar relacionat amb l’àmbit educatiu, unes paraules que va dir el Ministre Gabilondo. Ell suggeria allargar l’edat d’escolarització obligatòria fins als 18 anys.
Ens va semblar una noticia de la qual podíem treure força suc per fer el col.loqui posteriorment, i així va ser, doncs vam estar quasi les dues hores de seminari parlant del tema. (Gràcies a l’actitud de la classe i a l’ample llibertat que ens proporciona l’Imma per expressar-nos.)

Per situar-nos una mica, explicaré els termes essencials de l’article.
Es vol perllongar l’edat d’escolaritat obligatòria per intentar disminuir l’alt percentatge de joves sense educació post obligatòria a l’Estat Espanyol.
Això comporta avantatges que venen acompanyats de dificultats.
L’avantatge principal, apart de disminuir l’index de manca d’escolarització post obligatòria que he citat abans, seria retardar l’entrada dels joves en un mercat de treball cada cop més difícil amb gent amb poca formació, de manera que es pretén que els nois quant surtin dels instituts puguin accedir a treballs més dignes, o sinó, amb un grau de maduració més elevat que li permeti obrar millor cap el seu futur.
Com a desavantatge, i a opinió personal crec que és una problemàtica important, seria intentar retindre a adolescents en els centres contra els seus interessos, i per tants, impedir el ritme normal d’aprenentatge del resta de la classe.
Per portar tot això a terme, faran falta grans modificacions. Un increment del pressupost i un canvi en els currículums de les matèries a impartir en els centres, ja que els dos anys afegits d’escolarització aniran dirigits cap a les futures professions.

A seminari hi havien diverses opinions, uns estaven d’acord i altres no, però tots sabíem que fins que no donessin noms, dades i números, nosaltres podíem estar especulant sense saber ben bé quina dimensió tenien les paraules del Ministre d’Educació i Universitats.

Jo em declino cap el no, tenint en compte només la informació que ens han conferit.
I ja que és el meu bloc personal, m’agradaria donar la meva breu opinió sobre el tema.
Crec, i espero equivocar-me, que l’estratègia d’allargar l’escolarització obligatòria és una resposta davant la incertesa de no saber trobar solucions a la poca formació del jovent d’avui en dia.
Dic això, perquè sabent que el nostre sistema educatiu fa aigües per tots costats, en comptes de solucionar el problema, crec que l’estem fent més gros.
Qui creu poder obligar a nois de 18 anys a assistir a classe? I els que hi vagin obligats, estaran atents? Només ens falta això, tenir a aquests nois en plena pubertat i revel.lia impedint fer classe. Per això existeixen els GPS o els CGF, sortides per al noi que vol encarar els seus estudis a una formació concreta que el motivi. O sinó, a treballar, perquè es donin compte del que hi ha a fora. Mai es tard per reprendre els estudis.
Canviant de tema, no seria just no parlar dels últims vint minuts de classe (se’ns va passar el temps volant), on vam tractar un assumpte molt més important a hores d’ara: els errors dels treballs. L’Imma ens va dir en àmbit general els errors més freqüents o imperdonables que es va trobar quant li vam entregar el treball sobre L’Elogi de la feblesa. Dels quals destacaria:
- Mirar competència lingüística.
- Què posar en portada i índex.
- No posar l’anunciat com està en la fitxa de treball, sinó el que conté.
- Deixar “refredar” el treball.


Fins la propera!

Explicació de la setmana d’activitats extraordinàries

Hola a tothom,

La classe de seminari del dia 5 de novembre la vam fer juntament amb el grup d’en Xavier Àvila, ja que l’Imma tenia problemes de veu, i per tant no podia realitzar la classe.

Aquí queda demostrat que la veu és l’instrument essencial de tot docent. Poc a poc, i suposo que amb l’experiència, haurem d’assabentar-nos dels hàbits per tractar aquesta fràgil i al mateix temps poderosa eina que ens permet realitzar la nostre funció com a mestre.

Deixant de banda el tema veu, i tornant a la classe d’en Xavier, allí ens va presentar “La setmana d’activitats extraordinàries” i quin paper juguem nosaltres.
La setmana del 16 al 20 de novembre, ens servirà per aproximar-nos la món educatiu i per tant al rol del mestre a través de visites preparades i estades curtes a escoles, centres, entitats, organitzacions, i institucions que ofereixen un servei educatiu als infants del nostre context. Serà un nexe entre el que estem aprenent a l’universitat i la realitat actual de la professió.
Ens servirà per prendre consciència i reflexionar sobre aquest àmbit que el tenim cada cop més aprop.

Les activitats són les següents:
- Dilluns 16: Conferència “Fer de mestre” a càrrec d’Eulàlia Bosch, important autora i professora de filosofia. I tot seguit, però desplaçant-nos cap a un altre recinte, assistirem a la conferencia La web 2.0 i l’educació al Cibernàrium.
- Dimarts 17: Acompanyament d’un estudiant de 3r curs a la seva jornada de pràctiques. El centre que m’ha tocat ha estat l’Escola Pia Sarrià, la qual l’he escollit per la meva relativa proximitat.
- Dimecres 18: Visita a un centre socioeducatiu que ens permetrà visualitzar la relació educativa més enllà de l’escola. En el meu cas m’ha tocat el Casal de Sant Roc.
- Dijous 19: En grups de 15-20 alumnes i acompanyats per a un tutor farem una visita a un centre educatiu escolar. Jo hi aniré al C.e.i.p. Auró a les nou del matí amb la professora Montse Alguacil.
- Divendres 20: aquesta activitat es fa individualment o en parelles, i no necessàriament s’ha de fer aquest dia. Però a mode de millor distribució, jo me l’he plantejat fer-la divendres. L’activitat tracte de visitar un espai educatiu d’una entitat o exposició d’interès públic, com per exemple: L’Aquàrium, La Pedrera o alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Sincerament encara no ho tinc decidit.

De cada activitat s’haurà de realitzar un treball. Ja sigui una intervenció al bloc personal, preparar una petita exposició oral o elaborar un informe per comentar-lo a classe.

Esperem que aquesta setmana sigui profitosa i ens ajudi a obtenir coneixements pràctics i teòrics per un futur molt proper.

Fins aviat

Éloge de la faiblesse

Hola a tots,

El dimecres 28 d’octubre a l’hora de seminari vam comentar en format col.loqui el llibre titulat “Elogi de la Feblesa” d’en Alexandre Jollien, del qual, l’endemà veuriem una entrevista que ell va concedir fa uns anys a Blanquerna.

Del llibre, apart de dir que el vaig llegir amb molta satisfacció, m’agradaria esmentar uns termes que vaig trobar força interessant i han estat motiu de reflexió.

Primer parlaré dels conceptes, els quals van lligats, que són "la mirada de l’altre" i la paraula "normalitat". I els enfocaré al treball del mestre dins l’aula.
El dia de demà, si tot va bé, seré mestre i hauré d’exercir com a tal. Cada acte meu sobre el nen tindrà una enorme importància en ell. Sinó, enrecordeu-vos de la força que tenien els gestos i paraules dels nostres mestres quant ens donàven ànims, ens guinyaven l’ullet o ens donavem un copet amistós a l’esquena. O per el contrari, rebíem càstigs o molt pitjor, l’ignorància.
Nosaltres serem un model a seguir. No podem caure a l’error de desmotivar, encara que sigui indirectament, a l’infant i molt menys a nosaltres mateixos.
Hem de tenir clar que tots els nens no són iguals, que cada nen té les seves característiques i el seu propi ritme de treball. De normals ho són tots, per això estan a l’escola. Tots mereixen que constantment els obsequiem amb la nostre millor cara.

I per últim, m’agradaria parlar d’una manera més general, ja que crec que és clau tan a l’àmbit professional com en l àmbit personal del concepte SUPERACIÓ, no rendir-se mai. Esforç i lluita.
En Jollien m’ha causat gran admiració per això mateix. Per tenir aquest caràcter lluitador que renega de les etiquetes que li poden posar i que mai es dona per vençut.
D’en jollien tots hauríem d’aprendre molt.
Ell em va recordar la frase: voler és poder. Si hi ha alguna cosa que volem, una fita, i som capaços de focalitzar-la, doncs hi podem arribar.


P.D.- En el col.loqui que vam fer a seminari vaig ser jo el moderador, i crec que em vaig ensortir prou bé :)

Fins la propera.

Recursos i serveis d'@

Hola a tothom,

A la sessió de GITIG del divendres 30-10-09 vam treballar i vaig conèixer diversos serveis i recursos que ens ofereix la xarxa.

Per parelles vam treballar una d'aquestes webs tan útils.

Youtube --> http://www.youtube.com
Zoho --> http://http://www.zoho.com
Google Llibres --> http://books.google.cat/books
Laboratori COMSOC --> http://www.edu365.cat
SitePal --> http://www.sitepal.com
Cercador Google --> http://google.com
Dotsub.com --> http://dotsub.com
Visible Body --> http://www.visiblebody.com
EyeOs --> http://ca.eyeos.org o bé http://es.eyeos.org
iGoogle --> http://www.google.
Encarta --> http://es.encarta.msn.com
Traductor Google --> http://translate.google.com
Softcatalà --> http://www.softcatala.org
Google Earth --> http://earth.google.com

Fins la propera.

Anàlisi anunci "BrOtHeeeeeR..."

Hola a tothom,

A partir de les classes de COED i de GITIC on vam tractar l'educació mediàtica i la influència que els mitjans tenen en l'educació, tot seguit deixo la meva anàlisi de l'anunci del Seat Altea XL


Anàlisi de la història.

Aquest original i surrealista anunci comença dins d'una botiga d'animals de companyia, on la filla li demana al pare un peculiar animaló, un monstre.
El monstre anomenat Brother és petit i pelut, però té l'especial característica, com tota criatura estranya, d'alimentar-se de l'amor que rep.
En aquesta família formada per pare, mare, fill i filla en edat escolar, ell rep molta estimació, la qual cosa el fa créixer aconseguint una grandària exagerada.
Poc a poc, l'alegria que hi havia a la casa desapareix arrel que en Brother ja no cap dins el cotxe, i per tant, no poden passar tants bons moments com abans. El pobre s'ha de quedar a casa tot sol. Fins que la família pensa que pot fer per solucionar aquesta situació i, tot d'una, aparteixen sorprenenment amb un cotxe nou i més ample que permet portar a l'apreciat monstre a tot arreu. Tots tornen a estar feliços, ja que el problema està solucionat.


Anàlisi des del punt de vista formal.

Música: La música està en tot moment present en l'anunci, i trobo que juga un paper força important, doncs no tan sols li dona un cert atractiu, sinó que també li aporta ritme. L'estat d'ànim dels personatges es veu reflectit en la música.

La càmera: Juga amb diferents plans i enfocaments per traslladar aquesta alegria o tristesa de la família, sobretot dels infants.

Decorat i postures: Trobo que són molt encertades. Casa blanca perquè ressalti amb el color fosc dels mostre, i gran garatge per el factor cotxe. A més, tant les escenes del parc, com la de la ciutat, transmeten una atmosfera familiar molt ben aconseguida. Sobretot quan filla i Brother estan ballant abraçats. Fa que fins i tot nosaltres agafem apreci al monstre.

Colors: Els colors ens transmeten aquest contrast d'un cotxe a un altre, fent que quant apareix el cotxe en qüestió, tot vermell, ens doni sensacions positives, ja que l'anunci transcorre dins d'una atmosfera bastant fosca, tonalitat freda.

Discurs verbal: En general hi ha poc diàleg. La majoria és la nena parlant amb el monstre i quan la família canta la cançó per donar-li un xic més de peculiaritat a l'anunci. Però ens hem de fixar en la veu en off que en s diu les frases claus, com per exemple:
- “Se alimenta de el amor que le das.”
- “Cuanto más amor, más crece.”
- “Pero ¿ cómo vamos a dejar de quererle?
- “Te prometo que vamos a pensar en algo (mare a filla)
- “No se peuede dejar de querer a alguien.”
- “Porque ya se sabe que pasa con los monstruos, que crecen, crecen, crecen y crecen...”
Sobretot aquesta ultima, donant-li un punt familiar i eixerit.
Seguidament es veu a la pantalla: "Familia al poder", per aclarir que l'anuncia va dirigit a les famílies, ja que el producte és un Monovolum.


Valoració.

Sincerament, quant vaig veure per primer cop l'anunci a classe de COED, no em va cridar gaire l'atenció, però a l'hora de fer l'anàlisi, l'he trobat molt curiós i entretingut. Crec que està molt ben treballat, ja que li dona un toc original, simpàtic i divertit que fa que t'hi fixis.

Descaradament pensat i dirigit a les famílies, crec que està ben treballada i realitzada la imatge del monstre, ja que pot significar una mascota, o bé el fill. Aquesta metafora i ala vegada paral·lelisme fa pensar que la familia sempre pot augmentar, ja suigui de quantitat o volum. És a dir, dona a pensar que les criatures o mescotes creixen, o que pot vindre un fill més. Al cap i a la fi es veu clar l'ojectiu, canviar a un cotxe més ample.


Fins la propera!!

Animació power point

Hola a tots,

Aquí us deixo l’animació feta mitjançant el Power Point 2007. He utilitzant una sola diapositiva i l’opció “personalitzar animació”. A més he jugat amb diferents sons per donar-li un toc eixerit. Tant com el pingüí que surt al final.

Per pujar-lo al blog he utilitzat el programa Slideboom, on abans m’he registrat.

Espero que us agradi.

Fins la propera

Presentación1

View more presentations or Upload your own.

Classe als barracons

Hola a tothom,

La classe del divendres 16 d'Octubre a l'hora de GITIC va tenir un tarannà teòric, doncs no vam dirigir-nos a l'aula d'informàtica com costum.

En aquestes dues hores, en Xavi ens va ensenyar nous conceptes força interessants com "l'Educació mediateca" i "Comunicació de masses i les funcions" entre altres.

La classe es fa fer força amena i activa, ja que anàvem fent els nostres apunts acompanyats de comentaris dels companys sobre l'explicació.

Per acabar vam visualitzat un anunci de Coca-cola per seguidament analitzar-lo detingudament.

El vam examinar identificant l'història a explicar i realitzant l'anàlisi formal, que seria tot el joc estratègic d'elements per produir sensacions (música, colr, postures, enfocament càmera...)
Anunci "Coca-Cola"


Fins la propera!

Comprensió audiovisual

Hola a tothom,

Aquesta classe de GG marcada per la forta pluja la vam iniciar visualitzant una entrevista a Guillermo Orozco (analista expert en la recepció televisiva), aquest vídeo parlava del poder que tenen les imatges sobre els éssers humans.
També donava èmfasi alhora de dir que desintencionadament, el món audiovisual té un efecte educatiu cap als infants importantíssim, i que per això em d'obligar que els mitjans siguin responsables amb el que ofereixen. A més a més, en senyor Guillermo Orozco ens explicava el significat d'importants termes com els principi de representació, que vol dir que tot el que surt en la TV no és realitat. La càmera selecciona el que vol que surti.
També va fer un parell d'observacions dirigides cap al futur que deien que hem d'alfabetitzar audiovisual i digitalment a l'escola, així aconseguirem un millor aprofitament d'aquestes tecnologies. I que els alumnes són autodidactes per l'aprenentatge de l'ús dels mitjans audio-digitals.

Un cop vista l'entrevista, vam passar a visualitzar un anunci per posteriorment fer l'anàlisi complert d'aquest.
Ens vam fixar en l'història que se'ns volia fer entendre, l'anàlisi formal i els perquès d'aquest joc d'elements que estaven col.locats de manera estratègica per fer-nos sentir determinades sensacions.
Cal ressaltar, que em va sorprendre l'importància que té els enfocaments de la càmera, els colors i música que entren en escena, com també el llenguatge no verbal que s'utilitza.
L'anunci era de "Galeries Preciado" promocionant material escolar.

Fins la propera