Darrer dia de seminari

Hola a tots,

El dia 17 de desembre va ser l’ultima sessió de seminari. Dia de clausura d’agradables, amistoses i sobretot profistoses classes que no sols ens han servit per aprendre i repassar coneixements propis de la carrera que estem cursant, sinó que a nivell personal han estat molt significatives, ja que s’havia creat un ambient de confiança i companyerisme on es feia molt còmode treballar.
De ben segur, que durant un temps recordaré d'aquestes hores, les quals ens permetien ser per uns instants nòmades de la facultat, cercadors de l'apreciat tresor anomenat aula.

Si alguna paraula he d'utilitzar per definir el seminari, és la de "bon rotllo", doncs no hi havia dia que se'ns escapes alguna rialla. De situacions gracioses podria comentar-ne una pila, des de el mètode cursa que utilitza per iniciar la lectura el nostre bon amic Nacho, fins els petits debats espontanis, com per exemple el que ens preguntàvem quin dels dos sexes condueix millor. Sempre amb un caire simpàtic. Encara que cal dir que la paraula "bon rotllo", no és gens incompatible amb serietat i pencar, doncs estem segur que som els grup que més ha treballat. (Per molt que ens queixem, s'agraeix).

Del resultat d'aquesta atmosfera informal i a la vegada ordenada, té el gran merit l'Imma, doncs crec que ha portat el vaixell de la millor manera, girant el timó com feia falta per guiar-nos al port adequat. Aquest tacte per conduir una classe, jugant amb les diferents vessants perquè sigui pròpia d'hora de seminari, crec que és motiu d'elogiar. Encara que no trec importància als companys de seminari, que seguint amb la metàfora, eren la tripulació que remant i alçant les veles fan que el vaixell avanci seguint les instruccions del capità.

Un cop plasmat part dels meus pensaments, descriuré el que vam fer en aquest dia tan atípic de seminari, on van haver sorpreses de tot tipus.

Primerament, vam començar llegint el llibre de "La Història del Nadal", la qual estava formada per petits relats que varem llegir individualment en veu alta per torns. Va ser una bona manera de donar la benvinguda al Nadal i, apart, va ser força emotiu, doncs reflectia unió i respecte, les claus perquè un grup funcioni. Tot seguit, l'Imma (mestre) i la Vanessa ens van regalar un obsequi que personalment crec que són molt significatius, doncs diuen molt de la seva forma de ser. I començar una etapa nova com és la universitat, i veure aquest detalls plens de companyerisme sense que t'ho esperis, et fan pensar que la universitat no tan sols és un lloc on venim a estudiar o aprendre coneixements curriculars. Després vam fer el"Pongo". És un amic invisible que consisteix en regalar alguna cosa que tinguis per casa i no facis servir. A mi em va tocar una guardiola! Acabat el Pongo, de sobte ens van irrompir els alumnes del seminari d'en Xavi amb ell inclòs, regalant-nos una nadala original on mencionaven de forma simpàtica tots els mestres del semestre. I com a cloenda, ens vam ajuntar tots els seminaris en un aula per fer un berenar comunitaris, on cada seminari aportava menjar i rialles.

Un cop finalitzat els seminaris dels semestre, haig de dir que han estat aquestes hores les que han acabat de despertar-me aquest sentiment de voler saber més del món que m'envolta, sentiment essencial per exercir la docència. Totes les tasques que he tingut de fer (act. educatives, libres, treballs...) han fet que doni un pas més, que estigui més aprop de la paraula mestre.

El semestre que ve, en principi, canvien els grups. I encara que veig amb bons ulls aquesta possibilitat de tenir nous companys per les classes de seminari, espero que no m'hagi de recordar de les classes fetes fins fa poc, doncs voldrà dir que trobo a faltar les ja viscudes.

Salutacions i bones festes a tothom!!

Actualitats educatives.

Les darreres noticies del món de l'educació que vam tractar a seminari van ser:

1.- "ELS DIRECTORS PODRAN CREAR CLASSES AMB ALUMNES D'EDATS DIVERSES". Extret d'El Periódico de Catalunya. (13/11/09)

Aquesta noticia tracta del desplegament de la LEC, la llei d'educació catalana. Francesc Colomé, secretari de Polítiques Educatives de la Conselleria d'Educació, explica els futurs objectius principals d'aquesta llei.

En primer lloc, concedir autonomia als centres educatius. Això voldrà dir que cada institució té l'obligació de dur a terme un projecte educatiu en una mateixa línia de treball. Fins i tot, el centre podrà fer assignatures que durin un curs, o bé, un cicle. A més, s'ajuntaràn a la classe alumnes d'edats diferents, com passa a les escoles rurals. El motiu d'aquesta qüestió no s'especifica.

I en segon lloc, s’atorgarà més poder als directors, el qual serà nombrat cap de personal.
Aquests dos objectius es consideren cabdals per garantir l’èxit escolar, segons diuen els experts.

Sobre aquesta noticia estic d'acord en portar a terme un canvi, no perquè confií en que sigui la solució al desastrós resultat educatiu que tenim en aquest país, sinó perquè crec que el concepte de director ha de canviar. Tothom sap que ser director és una feina poc reconeguda, on s'ha de dedicar molt temps i, que no és proporcional amb el plus econòmic que s'obté. S'ha de canviar aquest paper del director que és veu en l'obligació d'agafar el càrrec, ja que això porta a la desmotivació i conseqüentment es veu reflexctit en l'actitud general i en tots els àmbits del centre.



2.- “L’EDUCACIÓ ESPANYOLA SUSPÈN EN TOTS ELS OBJECTIUS FIXATS PER LA UE”. Extret d’El Periódico de Catalunya. (26/11/09)

D'aquesta noticia cal destacar:
-L'informe europeu mostra un retrocés en la capacitat de llegir i més abandonament escolar.
-El percentatge de joves que acaben secundària baixa i la inversió pública queda lluny de la mitjana.

Llegint aquest article, el qual no em sorprèn en absolut, em dono cada cop més compte que la nostra futura feina està molt poc valorada. Durant els semestre, per desgracia, el balanç d'aspectes negatius al voltant l'educació ha estat el predominant, (sincerament no recordo de cap noticia positiva que haguem fet). Com pot ser que un sector com és l'educatiu, important per al futur del país per el simple motiu que tothom s'engloba dins, s'inverteixi tant poc?

Si volem deixar de ser la rialla d'Europa em de prendre mesures, i no crec que posant a la pràctica el que diu Francesc Colomé en l'anterior article sigui suficient.

Espero que en quatre anys tot hagi canviat.

Fins la propera!

Va de mestres.

El llibre titulat "Va de mestres" que vam haver de llegir per seminari, crec que és un requisit essencial i obligatori que ha de passar tot estudiant de magisteri. No tant sols per el contingut, sinó per la manera que esta redactat, doncs els autors Jaume Cela i Juli Palau, membres de l'associació Rosa Sensat entre altres fets a destacar, t'exposen d'una manera propera, engrescadora i sobretot vocacional, les diferents vivències i punts de vista que han anat collint durant la seva ample trajectòria dins d'aquest món.

El llibre tracte molts temes de l'àmbit educatiu, dels quals pot ser que tinguem coneixença i altres no, però tots són imprescindibles tindre'ls en compte. En general, ens donen lleugeres pautes de com actuar, de les característiques que no ens poden faltar i, el que mai podem fer com a mestres. Per transmetre'ns aquests coneixements es basen majoritàriament de la seva experiència i, es recolzan en dites d'autors, pel•lícules, comtes i altres recursos per permetre'ns una millor adquisició dels conceptes.

Ha estat un llibre fàcil i lleuger de llegir, ja que tot el que ens narren pot ser que ho veiem en un futur i, per aquest motiu ho sents més i et poses en el paper. Encara que també recalquen que cap situació es repeteix, que no és idèntica, i aquí estarà el nostre paper com a mestres, ja que haurem de saber jugar les cartes pel bé dels interessos dels nens que tinguem davant.

Fins aviat!

Biblioteca Joan Miró

L’entitat educativa on vaig anar a visitar el seu espai educatiu va ser la Biblioteca Municipal Joan Miró situada al barri de l’Eixample.
Aquesta biblioteca està dins el Parc Joan Miró. Tant el parc com la biblioteca tenen aquest nom en motiu d'una gegantina escultura del magnífic autor surrealista. Aquesta escultura de 22m d'alçada s'anomena "La dona i l'ocell", i està situada al costat del parc.

Aquesta biblioteca fou una de les pioneres de Barcelona. El seu horari, per si algun dia us hi voleu passar, és:
Dilluns De 15.30 a 20.30
Dimarts De 15.30 a 20.30
Dimecres De 15.30 a 20.30
Dijous De 10.00 a 14.00 i de 15.30 a 20.30
Divendres De 15.30 a 20.30
Dissabte Tancat



Aquesta biblioteca concedeix visites a grups d’escola bressol fins a 2on ESO. Les visites es porten a terme els dijous pel matí, ja que és quan està més buida. Els grups d’escola bressol fins els de P-5, se’ls narra un conte farcit de caracterització i mímica en un racó de la biblioteca tot ple de coixins perquè els nens puguin estar còmodes al terra. Tots seguit, se’ls fa una petita visita guiada per tota la biblioteca.

En canvi, primària i secundaria es segueix el guió següent (me'l va prporcionar la biblioteca):



L’encarregada de la biblioteca els explica el guió fins el punt 5.
Fins aquest punt, ja saben que és i com funciona la biblioteca. Un cop finalitzat, llavors , l’encarregada els formula una qüestió en veu alta de l’estil...:

- “Penseu alguna cosa molt molt estranya...Doncs aquí segur que ho tenim.”

Els ho diu per despertar l’interès i, seguidament, els deixa “investigar” durant vint minut per la biblioteca, perquè es familiaritzin amb els llibres i la distribució d’aquest. Així es senten usuaris.

P.D.: La biblioteca encara no disposa de web, està en construcció.

Fins la propera!

Fer de mestre. Eulàlia Bosch

Hola a tots,

A classe de seminari ens hem centrat en la primera activitat dins d'una setmana plena d'esdeveniments i actes que ens apropen a la realitat educativa.
L'encarregada d'encetar aquesta setmana d'activitats extraordinàries, ha estat l'Eulàlia Bosch, la qual ens va fer una conferència titulada "Fer de mestres".
L'Eulàlia Bosch és reconeguda dins l'àmbit educatiu perquè és professora de filosofia i autora de diversos llibres com: plaer de mirar, educació i vida quotidiana, un lloc anomenat escola, entre d'altres.

La conferència, que va tindre lloc a la sala d'actes de Blanquerna, va començar amb un breu reconeixement a la feina de l'Eulàlia per orientar-nos i situar-nos als més novells. Aquesta breu presentació la va dur a terme la professora Dolors, i ens va voler fer entendre que l'Eulàlia sempre ha tingut un constant interès per l'educació, i un tracte molt proper amb tot el que envolta. Per tant, hem d'aprofitar la seva experiència ample i rica.
Un cop comença la xerrada, comenta que aquesta iniciativa és molt bona, però encara ho seria més si pogués fer-se cada trimestre amb gent molt diversa que ens donin diferents perspectives del que vol dir ser mestre. A continuació, va voler concretar i situar-nos, dient que aquesta xerrada porta el nom de "Fer de mestres dins el marc de la ciutat". I tot seguit va començar a explicar que aquesta professió està molt lligada als nens, i per molt que estiguin o els veiem quiets, estan en continu creixement. I nosaltres tenim la responsabilitat d'intervenir correctament en aquest procés. El nen és un estranger, un ésser que acaba d'arribar en aquest món i que està en constant aprenentatge. I per aquest motiu, la docència ha d'ajudar-los a trobar el seu lloc en l'entorn. La ciutat l'aprenem a viure gràcies a les relacions que establim des de la nostra condició de nens amb la resta de gent de la ciutat que ens la mostra, que ens la fa amistosa o enemiga. Que ens permet moure'ns amb tranquil•litat per aquesta ciutat. Aprendre a viure a la teva ciutat, és saber viure

També ens va fer una pinzellada al Pla Cerdà (www.anycerda.org), mostrant-nos que les escoles estan ubicades per zones i que durant els últims anys han sorgit poc a poc de noves. I obsequiar-nos amb un parell de metàfores molt interessants, com van ser les del rumiats i l'acomodador del cinema, on aquesta ultima ens definia com el guia que ha de mostrar el camí per que el nen es desenvolupi i adquireixi "forma".

A més a més, ens va voler deixar clar, que tot el que ens mostren les arts és únic. Totes les emocions que transmeten són difícils que ens les trobem en la nostre vida diària, i per aquest motiu hem d'intentar gaudir i aprendre d'elles.

I per acabar, m'agradaria comentar una frase que va dir i és molt certa. Diu així: "Per voler ser mestre, s'ha de tenir el desig de saviesa". Crec que ella vol dir que hem de tenir aquest instint de saber sempre més per poder donar resposta i alimentar la nostre curiositat. Ser mestre vol dir està en constant connexió amb la informació i enriquir-te en tot moment, doncs mai és suficient, i transmetreu ens omple de satisfacció.

P.D: Aprofitant la conferència, vam utilitzar els primers deu minuts per veure les diferents maneres que tenim por prendre apunts. Es van veure que una sola manera no hi ha, depèn del ser artesà. Ja pot ser enumerant, redactant, o fins i tot fent servir claudàtors per recordar imatges.
Fins la propera.

Noticia actualitat. Escolarització fins als 18?

Hola a tothom,

A classe de seminari del dijous 12 de novembre, l’anunciat que he posat com a títol va aclaparar la major part de la classe.

Al nostre grup format per Noa, Georgina i Jo, ens va tocar exposar la noticia d’actualitat per després comentar-la i fer-ne una breu reflexió col.lectiva.

Vam escollir, ja que tenia que estar relacionat amb l’àmbit educatiu, unes paraules que va dir el Ministre Gabilondo. Ell suggeria allargar l’edat d’escolarització obligatòria fins als 18 anys.
Ens va semblar una noticia de la qual podíem treure força suc per fer el col.loqui posteriorment, i així va ser, doncs vam estar quasi les dues hores de seminari parlant del tema. (Gràcies a l’actitud de la classe i a l’ample llibertat que ens proporciona l’Imma per expressar-nos.)

Per situar-nos una mica, explicaré els termes essencials de l’article.
Es vol perllongar l’edat d’escolaritat obligatòria per intentar disminuir l’alt percentatge de joves sense educació post obligatòria a l’Estat Espanyol.
Això comporta avantatges que venen acompanyats de dificultats.
L’avantatge principal, apart de disminuir l’index de manca d’escolarització post obligatòria que he citat abans, seria retardar l’entrada dels joves en un mercat de treball cada cop més difícil amb gent amb poca formació, de manera que es pretén que els nois quant surtin dels instituts puguin accedir a treballs més dignes, o sinó, amb un grau de maduració més elevat que li permeti obrar millor cap el seu futur.
Com a desavantatge, i a opinió personal crec que és una problemàtica important, seria intentar retindre a adolescents en els centres contra els seus interessos, i per tants, impedir el ritme normal d’aprenentatge del resta de la classe.
Per portar tot això a terme, faran falta grans modificacions. Un increment del pressupost i un canvi en els currículums de les matèries a impartir en els centres, ja que els dos anys afegits d’escolarització aniran dirigits cap a les futures professions.

A seminari hi havien diverses opinions, uns estaven d’acord i altres no, però tots sabíem que fins que no donessin noms, dades i números, nosaltres podíem estar especulant sense saber ben bé quina dimensió tenien les paraules del Ministre d’Educació i Universitats.

Jo em declino cap el no, tenint en compte només la informació que ens han conferit.
I ja que és el meu bloc personal, m’agradaria donar la meva breu opinió sobre el tema.
Crec, i espero equivocar-me, que l’estratègia d’allargar l’escolarització obligatòria és una resposta davant la incertesa de no saber trobar solucions a la poca formació del jovent d’avui en dia.
Dic això, perquè sabent que el nostre sistema educatiu fa aigües per tots costats, en comptes de solucionar el problema, crec que l’estem fent més gros.
Qui creu poder obligar a nois de 18 anys a assistir a classe? I els que hi vagin obligats, estaran atents? Només ens falta això, tenir a aquests nois en plena pubertat i revel.lia impedint fer classe. Per això existeixen els GPS o els CGF, sortides per al noi que vol encarar els seus estudis a una formació concreta que el motivi. O sinó, a treballar, perquè es donin compte del que hi ha a fora. Mai es tard per reprendre els estudis.
Canviant de tema, no seria just no parlar dels últims vint minuts de classe (se’ns va passar el temps volant), on vam tractar un assumpte molt més important a hores d’ara: els errors dels treballs. L’Imma ens va dir en àmbit general els errors més freqüents o imperdonables que es va trobar quant li vam entregar el treball sobre L’Elogi de la feblesa. Dels quals destacaria:
- Mirar competència lingüística.
- Què posar en portada i índex.
- No posar l’anunciat com està en la fitxa de treball, sinó el que conté.
- Deixar “refredar” el treball.


Fins la propera!

Explicació de la setmana d’activitats extraordinàries

Hola a tothom,

La classe de seminari del dia 5 de novembre la vam fer juntament amb el grup d’en Xavier Àvila, ja que l’Imma tenia problemes de veu, i per tant no podia realitzar la classe.

Aquí queda demostrat que la veu és l’instrument essencial de tot docent. Poc a poc, i suposo que amb l’experiència, haurem d’assabentar-nos dels hàbits per tractar aquesta fràgil i al mateix temps poderosa eina que ens permet realitzar la nostre funció com a mestre.

Deixant de banda el tema veu, i tornant a la classe d’en Xavier, allí ens va presentar “La setmana d’activitats extraordinàries” i quin paper juguem nosaltres.
La setmana del 16 al 20 de novembre, ens servirà per aproximar-nos la món educatiu i per tant al rol del mestre a través de visites preparades i estades curtes a escoles, centres, entitats, organitzacions, i institucions que ofereixen un servei educatiu als infants del nostre context. Serà un nexe entre el que estem aprenent a l’universitat i la realitat actual de la professió.
Ens servirà per prendre consciència i reflexionar sobre aquest àmbit que el tenim cada cop més aprop.

Les activitats són les següents:
- Dilluns 16: Conferència “Fer de mestre” a càrrec d’Eulàlia Bosch, important autora i professora de filosofia. I tot seguit, però desplaçant-nos cap a un altre recinte, assistirem a la conferencia La web 2.0 i l’educació al Cibernàrium.
- Dimarts 17: Acompanyament d’un estudiant de 3r curs a la seva jornada de pràctiques. El centre que m’ha tocat ha estat l’Escola Pia Sarrià, la qual l’he escollit per la meva relativa proximitat.
- Dimecres 18: Visita a un centre socioeducatiu que ens permetrà visualitzar la relació educativa més enllà de l’escola. En el meu cas m’ha tocat el Casal de Sant Roc.
- Dijous 19: En grups de 15-20 alumnes i acompanyats per a un tutor farem una visita a un centre educatiu escolar. Jo hi aniré al C.e.i.p. Auró a les nou del matí amb la professora Montse Alguacil.
- Divendres 20: aquesta activitat es fa individualment o en parelles, i no necessàriament s’ha de fer aquest dia. Però a mode de millor distribució, jo me l’he plantejat fer-la divendres. L’activitat tracte de visitar un espai educatiu d’una entitat o exposició d’interès públic, com per exemple: L’Aquàrium, La Pedrera o alguna biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Sincerament encara no ho tinc decidit.

De cada activitat s’haurà de realitzar un treball. Ja sigui una intervenció al bloc personal, preparar una petita exposició oral o elaborar un informe per comentar-lo a classe.

Esperem que aquesta setmana sigui profitosa i ens ajudi a obtenir coneixements pràctics i teòrics per un futur molt proper.

Fins aviat

Éloge de la faiblesse

Hola a tots,

El dimecres 28 d’octubre a l’hora de seminari vam comentar en format col.loqui el llibre titulat “Elogi de la Feblesa” d’en Alexandre Jollien, del qual, l’endemà veuriem una entrevista que ell va concedir fa uns anys a Blanquerna.

Del llibre, apart de dir que el vaig llegir amb molta satisfacció, m’agradaria esmentar uns termes que vaig trobar força interessant i han estat motiu de reflexió.

Primer parlaré dels conceptes, els quals van lligats, que són "la mirada de l’altre" i la paraula "normalitat". I els enfocaré al treball del mestre dins l’aula.
El dia de demà, si tot va bé, seré mestre i hauré d’exercir com a tal. Cada acte meu sobre el nen tindrà una enorme importància en ell. Sinó, enrecordeu-vos de la força que tenien els gestos i paraules dels nostres mestres quant ens donàven ànims, ens guinyaven l’ullet o ens donavem un copet amistós a l’esquena. O per el contrari, rebíem càstigs o molt pitjor, l’ignorància.
Nosaltres serem un model a seguir. No podem caure a l’error de desmotivar, encara que sigui indirectament, a l’infant i molt menys a nosaltres mateixos.
Hem de tenir clar que tots els nens no són iguals, que cada nen té les seves característiques i el seu propi ritme de treball. De normals ho són tots, per això estan a l’escola. Tots mereixen que constantment els obsequiem amb la nostre millor cara.

I per últim, m’agradaria parlar d’una manera més general, ja que crec que és clau tan a l’àmbit professional com en l àmbit personal del concepte SUPERACIÓ, no rendir-se mai. Esforç i lluita.
En Jollien m’ha causat gran admiració per això mateix. Per tenir aquest caràcter lluitador que renega de les etiquetes que li poden posar i que mai es dona per vençut.
D’en jollien tots hauríem d’aprendre molt.
Ell em va recordar la frase: voler és poder. Si hi ha alguna cosa que volem, una fita, i som capaços de focalitzar-la, doncs hi podem arribar.


P.D.- En el col.loqui que vam fer a seminari vaig ser jo el moderador, i crec que em vaig ensortir prou bé :)

Fins la propera.

Setmana aprofitosa

Hola a tots!

Des de que em començat el curs, per a mi i a mode individual, ha estat la setmana de seminari més profitosa i interessant. Dic això per què crec que la meva meta és arribar al grau de perfecció més elevat dins el món educatiu dels mestres de primària, i aquesta setmana he aconseguit pujar un esglaó més dins dels centenars que encara em queden, ja que m'ha tocat llegir en veu alta (per tant adonar-me d'errors) i fer la tutoria individualitzada (qüestions i incerteses).

Per portar a terme la lectura en veu alta davant els meus companys de seminari, vaig escollir el primer llibre de l'exitosa trilogia d'en Stieg Larsson anomenat "Els homes que no estimaven a les dones". Vaig citar un fragment del pròleg, ja que crec que era prou encisador per el fet que descriu l'important flor del protagonista.
Fent un parèntesis i allunyant-me un moment del relat del succés, crec que quests fragments escollits personalment per cadascú on després seran reproduïts a classe en veu alta, no s'han d'haver treballat en augment a casa, doncs, alhora d'efectuar-l'ho a classe no es fa en naturalitat i per tant els errors que normalment comets no sorgeixen, i l'objectiu no és aquest, sinó el contrari, llegir per què els errors que surten sols que són els més usuals poder amb l'ajuda de l'Imma adonar-nos-en i tractar-los.
En el meu cas va ser així. Tan sols m'ho vaig llegir un cop, i crec que a l'hora de posar-ho en escena va sortir prou bé. Encara que que tinc problemes al pronunciar la "ll" i la "j", on suposo que l'arrel d'aquest problema està en la utilització quotidiana que tinc del castellà i, per tant, no tinc la referència ideal del so en qüestió
Un cop esmentat el cas de la lectura en veu alta on faré tot el possible per perfeccionar, passaré a l'altre apartat, el de la tutoria individualitzada.

En primer lloc esmentar que s'agraeix aquest tracte “made in Blanquerna” tan personalitzat, on dubto que les altres universitats es porti a terme.
Les tutories són un moment íntim on pots parlar amb el tutor de les inquietuds normals al encetar aquesta nova etapa en la vida, a més a més, intercanvies punts de vista per l'automillora.
L'eix de la conversa amb l'Imma va ser el català, assignatura que tindrem el semestre que ve, de la qual estic preocupat a causa de la pobre nota que vaig treure a la proba de nivell.

Fins aquí el més rellevant d'aquesta setmana a l'hora de seminari.
Salutacions

SEMINARI I

Ara que ja portem un parell o tres de classes de seminari, crec oportú parlar al bloc sobre aquestes sessions de grup reduït característiques de Blanquerna.

La nostre tutora a l’hora de seminari és L’Imma. Una mestre agradable i al·legre que no li falta simpatia, i que ens incita a parlar (apart de “proposar-nos” treballs), per crear una atmosfera familiar, de confiança per poder trobar-nos menys tímids i així poder expressar-nos millor.

El primer dia de seminari, on encara no teníem un tracte força amistós amb els companys, i la seguretat de parlar lliurement davant d’aquesta innovadora, per nosaltres, hora anomenada seminari, me'n recordo de dues coses rellevants.
La primera és la quantitat de fulls que ens va donar l’Imma per llegir (bàsicament eren dossiers d’informació), que estic segur que quant vaig arribar a casa la motxilla pesava uns 5 Kg més, i per poc, ma mare em dona un clatellot al cap perquè quasi faig un forat al parquet de casa al deixar la motxilla de cop.
I l’altre, és en el moment de els presentacions, on la pregunta estrella va ser l’estat civil. És a dir, havíem de confirmar si estàvem solters o amb compromís. Una dada de gran importància.

A banda d’aquesta curiositat i, posant-nos més seriosos, hem de fer un grapat de feina per els pròxims dies, treballs i lectures que poc a poc ens han de crear un habit d’estudi i
encaminar-nos cap al perfil de mestre adequat.

Fins aviat!