Noticia actualitat. Escolarització fins als 18?

Hola a tothom,

A classe de seminari del dijous 12 de novembre, l’anunciat que he posat com a títol va aclaparar la major part de la classe.

Al nostre grup format per Noa, Georgina i Jo, ens va tocar exposar la noticia d’actualitat per després comentar-la i fer-ne una breu reflexió col.lectiva.

Vam escollir, ja que tenia que estar relacionat amb l’àmbit educatiu, unes paraules que va dir el Ministre Gabilondo. Ell suggeria allargar l’edat d’escolarització obligatòria fins als 18 anys.
Ens va semblar una noticia de la qual podíem treure força suc per fer el col.loqui posteriorment, i així va ser, doncs vam estar quasi les dues hores de seminari parlant del tema. (Gràcies a l’actitud de la classe i a l’ample llibertat que ens proporciona l’Imma per expressar-nos.)

Per situar-nos una mica, explicaré els termes essencials de l’article.
Es vol perllongar l’edat d’escolaritat obligatòria per intentar disminuir l’alt percentatge de joves sense educació post obligatòria a l’Estat Espanyol.
Això comporta avantatges que venen acompanyats de dificultats.
L’avantatge principal, apart de disminuir l’index de manca d’escolarització post obligatòria que he citat abans, seria retardar l’entrada dels joves en un mercat de treball cada cop més difícil amb gent amb poca formació, de manera que es pretén que els nois quant surtin dels instituts puguin accedir a treballs més dignes, o sinó, amb un grau de maduració més elevat que li permeti obrar millor cap el seu futur.
Com a desavantatge, i a opinió personal crec que és una problemàtica important, seria intentar retindre a adolescents en els centres contra els seus interessos, i per tants, impedir el ritme normal d’aprenentatge del resta de la classe.
Per portar tot això a terme, faran falta grans modificacions. Un increment del pressupost i un canvi en els currículums de les matèries a impartir en els centres, ja que els dos anys afegits d’escolarització aniran dirigits cap a les futures professions.

A seminari hi havien diverses opinions, uns estaven d’acord i altres no, però tots sabíem que fins que no donessin noms, dades i números, nosaltres podíem estar especulant sense saber ben bé quina dimensió tenien les paraules del Ministre d’Educació i Universitats.

Jo em declino cap el no, tenint en compte només la informació que ens han conferit.
I ja que és el meu bloc personal, m’agradaria donar la meva breu opinió sobre el tema.
Crec, i espero equivocar-me, que l’estratègia d’allargar l’escolarització obligatòria és una resposta davant la incertesa de no saber trobar solucions a la poca formació del jovent d’avui en dia.
Dic això, perquè sabent que el nostre sistema educatiu fa aigües per tots costats, en comptes de solucionar el problema, crec que l’estem fent més gros.
Qui creu poder obligar a nois de 18 anys a assistir a classe? I els que hi vagin obligats, estaran atents? Només ens falta això, tenir a aquests nois en plena pubertat i revel.lia impedint fer classe. Per això existeixen els GPS o els CGF, sortides per al noi que vol encarar els seus estudis a una formació concreta que el motivi. O sinó, a treballar, perquè es donin compte del que hi ha a fora. Mai es tard per reprendre els estudis.
Canviant de tema, no seria just no parlar dels últims vint minuts de classe (se’ns va passar el temps volant), on vam tractar un assumpte molt més important a hores d’ara: els errors dels treballs. L’Imma ens va dir en àmbit general els errors més freqüents o imperdonables que es va trobar quant li vam entregar el treball sobre L’Elogi de la feblesa. Dels quals destacaria:
- Mirar competència lingüística.
- Què posar en portada i índex.
- No posar l’anunciat com està en la fitxa de treball, sinó el que conté.
- Deixar “refredar” el treball.


Fins la propera!