Autoavaluació de la recitació

Hola a tots,

El dijous dia 3 de desembre em va tocar fer la recitació davant la classe. Tot seguit, aprofitant que ho tinc recent, escric la meva autoavaluació .

Vaig escollir dos poemes dirigits a la canalla de primària, ja que els vaig trobar idonis i apropiats tenint en compte la carrera que estem cursant.

Els dos tenen el mateix protagonista, l’elefant. En el primer explico que “m’he comprat un elefant”,i en el segon, encara que ens sàpiga greu, es titula “l’elefant malalt”. Tots dos són de Bofill, F,; Puig, G,; Serrat, F.

La recitació em va sortir amb fluïdesa al tercer intent, doncs incomprensiblement en el primer em vaig quedar en blanc en la tercera frase, i en el segon intent, deia la paraula menjador en comptes de corredor. Tot això en el primer paràgraf. Vaig pensar...comences bé Guillem... Tenint en compte aquest ultim fet sorprenent, m’adono de la immensa pressió, i a la vegada impressió que fa parlar en públic, doncs de les cinquanta vegades que ho vaig assajar, en cap m’havia sortit la paraula menjador. És més, mai tenia problemes en el primer paràgraf. Poc a poc ens hem d’anar conscienciant que hem de dominar els nervis...Més ens val.

Pel que fa a la mirada, havia fet un petit pacte amb un company, en Raul. Li havia dit que durant la recitació, de tant en tant, l’aniria mirant perquè em dones confiança de manera que m’anés assentant amb el cap. Doncs em sembla que només el vaig mirar únicament un cop, en la primera frase del poema. També haig de dir, que em va donar la impressió que cap al costat dret de la classe no mirava. El rang de la meva mirada anava del mig fins l’esquerra, potser perquè tenia a l’Imma en aquest costat, i inconcienment li donava més importància.

Tant la veu com la postura crec que van estar correctes, doncs tenia clar que no cauria en la trampa de recolzar-me en la taula. Jeje. Estava dret, rigidesa ideal i els peus oberts en la mateixa distància dels malucs.

De la gesticulació diré que per culpa dels nervis vaig fer molt menys del que havia previst. Això si, de 4 o 5 gestos sí que recordo de haver-los realitzat.

Jo em considerava una persona que els nervis els portava prou bé, ja que quan faig una cosa, la faig amb confiança i seguretat. Però he comprovat aquesta setmana, i més concretament en la recitació, que estic equivocat. En el moment de sortir a recitar, recordo que vaig anar al davant de la classe mirant el terra, doncs tenia vergonya, i quan vaig aixecar la mirada just quan estava al mig de la classe, em vaig sentir molt, però molt observat. Vaig comprovar que no era el mateix dirigir-te a quinze nanos quan feia de monitor, que dirigir-te a setanta companys que estan a la expenses del que dius.

La veritat és que no tinc pànic per a les futures recitacions, ja que crec que és un procés natural i lògic que hem de passar, i la millor manera és anar agafant experiència. A més, crec que saber-se expressar en públic i poder transmetre allò que vull, i com ho vull és mol valuós. Sempre em recordaré d’un exemple que deia el meu professor quan anava a primària per donar-nos entendre que saber expressar-nos i ser bons comunicadors és molt important. La moralitat era la següent; Podem ser molt intel.ligents i tenir la raó alhora de discutir un conflicte, però si no et saps expressar i no ho transmets, tens les de perdre davant d’una persona que sàpiga comunicar-se encara que estigui equivocat o no tingui la raó. És trist, però és així.

Tornant a l’autoavaluació, en resum crec que podia haver-ho fet millor. Però com a primera experiència estic content. Vaig entendre que simplement t’has d’ habituar i així agafar confiança, ja que vaig comprovar que el segon poema em va sortir gairebé impecable, ja que estava acostumat a “l’entorn”. Mica en mica, aquest por escènic l’aniré controlant, i saber com manejar-lo. No tinc cap dubte!

Aquí deixo els dos poemes que vaig recitar.

Fins la propera.

M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?

“M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?

A la cuina no,
ni al corredor.
A l´escala cau
perquè és un babau!

Aldespatx tampoc, perquè és molt badoc.
On el posaré,
que hi quedi bé?

Dalt del meu terrat?
Hi farà un forat!
Si el duc al carrer,
potser el perdré!

M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?”

L’elefant malalt

"El nostre elefant
està molt malalt,
té mal a la panxa
li cau un ullal.

L’orella li cou
I té l’ull tancat.
Cridem tots el metge
que vingui aviat!

Se’l mira el doctor
dels peus fins al cap.
Un remei li dóna
tres panses i un nap!"