El dia 17 de desembre va ser l’ultima sessió de seminari. Dia de clausura d’agradables, amistoses i sobretot profistoses classes que no sols ens han servit per aprendre i repassar coneixements propis de la carrera que estem cursant, sinó que a nivell personal han estat molt significatives, ja que s’havia creat un ambient de confiança i companyerisme on es feia molt còmode treballar.
De ben segur, que durant un temps recordaré d'aquestes hores, les quals ens permetien ser per uns instants nòmades de la facultat, cercadors de l'apreciat tresor anomenat aula.
Si alguna paraula he d'utilitzar per definir el seminari, és la de "bon rotllo", doncs no hi havia dia que se'ns escapes alguna rialla. De situacions gracioses podria comentar-ne una pila, des de el mètode cursa que utilitza per iniciar la lectura el nostre bon amic Nacho, fins els petits debats espontanis, com per exemple el que ens preguntàvem quin dels dos sexes condueix millor. Sempre amb un caire simpàtic. Encara que cal dir que la paraula "bon rotllo", no és gens incompatible amb serietat i pencar, doncs estem segur que som els grup que més ha treballat. (Per molt que ens queixem, s'agraeix).
Del resultat d'aquesta atmosfera informal i a la vegada ordenada, té el gran merit l'Imma, doncs crec que ha portat el vaixell de la millor manera, girant el timó com feia falta per guiar-nos al port adequat. Aquest tacte per conduir una classe, jugant amb les diferents vessants perquè sigui pròpia d'hora de seminari, crec que és motiu d'elogiar. Encara que no trec importància als companys de seminari, que seguint amb la metàfora, eren la tripulació que remant i alçant les veles fan que el vaixell avanci seguint les instruccions del capità.
Un cop plasmat part dels meus pensaments, descriuré el que vam fer en aquest dia tan atípic de seminari, on van haver sorpreses de tot tipus.
Primerament, vam començar llegint el llibre de "La Història del Nadal", la qual estava formada per petits relats que varem llegir individualment en veu alta per torns. Va ser una bona manera de donar la benvinguda al Nadal i, apart, va ser força emotiu, doncs reflectia unió i respecte, les claus perquè un grup funcioni. Tot seguit, l'Imma (mestre) i la Vanessa ens van regalar un obsequi que personalment crec que són molt significatius, doncs diuen molt de la seva forma de ser. I començar una etapa nova com és la universitat, i veure aquest detalls plens de companyerisme sense que t'ho esperis, et fan pensar que la universitat no tan sols és un lloc on venim a estudiar o aprendre coneixements curriculars. Després vam fer el"Pongo". És un amic invisible que consisteix en regalar alguna cosa que tinguis per casa i no facis servir. A mi em va tocar una guardiola! Acabat el Pongo, de sobte ens van irrompir els alumnes del seminari d'en Xavi amb ell inclòs, regalant-nos una nadala original on mencionaven de forma simpàtica tots els mestres del semestre. I com a cloenda, ens vam ajuntar tots els seminaris en un aula per fer un berenar comunitaris, on cada seminari aportava menjar i rialles.
Un cop finalitzat els seminaris dels semestre, haig de dir que han estat aquestes hores les que han acabat de despertar-me aquest sentiment de voler saber més del món que m'envolta, sentiment essencial per exercir la docència. Totes les tasques que he tingut de fer (act. educatives, libres, treballs...) han fet que doni un pas més, que estigui més aprop de la paraula mestre.
El semestre que ve, en principi, canvien els grups. I encara que veig amb bons ulls aquesta possibilitat de tenir nous companys per les classes de seminari, espero que no m'hagi de recordar de les classes fetes fins fa poc, doncs voldrà dir que trobo a faltar les ja viscudes.
Salutacions i bones festes a tothom!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada