Conferència LA WEB 2.0 i L'EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM

Dins la setmana d'activitats extraordinaries, el dilluns vam assistir a la conferència sobre la web 2.0 i l'educació al Cibernàrium a càrrec de José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.

Cibernàrium és un espai per iniciar-se a les noves tecnologies. És un multi espai de Barcelona activa que compta amb més de 1000 m2 ubicat al Parc Tecnologic de Barcelona nord. És un espai públic. El seu objectiu és posar a l'abast dels ciutadans a partir de 16 anys l'accés a les noves tecnologies i saber com utilitzar-les. El seu model formatiu es divideix en tres programes:

1.-Inicia't en internet.

Consisteix en activitats de curta durada (1 o 2 hores) que permeten descobrir, conèixer i aprendre a utilitzar les eines digitals. Iniciar-se al món d'Internet i iniciar-se al món digital.

2.-Creix amb internet.

Activitats de curta durada (3 o 4 hores) que permeten millorar les habilitats professionals de les noves tecnologies i les eines de disseny web i multimèdia. Hi ha fins a 82 activitats diferents i es van actualitzant cada trimestre.

Itineraris de formació.

Formació a mida per a grups.

També compta amb un centre de recursos i una sala de navegació online. El 2008 hi va haver fins a 60.000 participants.

El tema principal de la conferència però era la comunicació i educació en la web 2.0.

Vam fer un repàs a la història i ens vam adonar de la importància de la comunicació. La manera de comunicar-nos cada cop evoluciona més ràpidament, la comunicació cada vegada és més fàcil i ràpida. Per tant hem d'estar al cas en l'evolució de les noves tecnologies i tenir una formació continuada.

A la conferència ens van passar el següent vídeo

Un vídeo on podem observar la ràpida evolució que té el món actualment. I moltes vegades no en som conscients.

També ens van passar un petit qüestionari on hi havia 94 aplicacions gratuïtes que ens poden ser molt útils. El resultat no va ser gens bo ja que ningú coneixia més d'un 50% d'aquells recursos.

Després vam comentar els següents i ens en van fer una petita demostració.

Vozme: Ens permet insertar un text en qualsevol idioma i convertir-lo en àudio mp3.

Aprobbo: Ens permet detectar els "copia y pega" d'Internet i així podem saber si un treball és original o és un plagi.

Igoogle: Un escriptori digital on trobem les eines específiques que necessitem.

De la web 2.0, dir que va sorgir amb l'idea de plantejar una millora per internet. Tim O'Reilly va ser qui ho va iniciar, va posar en pràctica una transició de webs tradicionals a webs dels i per usuaris. Deixant de ser webs en format html a ser webs interactives i en xarxes, on tothom hi pot participar. En aquesta nova generació de webs, els usuaris tenen molt a dir, ja que son els protagonistes, no com abans, que només hi havia un webmaster on ell tenia tot el control. La web 2.0 és una web que confia en els seus usuaris. Que regeix l'evolució del ésser humà, doncs el seu software millora a partir del seu ús. Una web que potencia les experiències dels usuaris i que els permet veure, escoltar, llegir, escriure, opinar, jugar, gestionar grans quantitats d'informació...etc
participar.

Valoració:

Trobo que el cibernàrium és un espai molt ben aconseguit, ja que la seva oferta i disposició està a alcans de qualsevol usuari, doncs és gratuït. A més, té una gran varietat d'activitats que permeten no quedar-se estancat en l'escletxa d'aquest fugaç món tecnològic.

També, opino que la web 2.0 és un pas de gegant en la nostre evolució com a éssers humans. Penso que en general ens enriqueix en tots les sentits. Encara que hem de tenir en compte els "perills"que comporta, doncs tothom pot participar en la xarxa i posar el que vulgui.

Conferència de l'Anna Perez - "L'ús dels blocs a l'escola".

A la conferència de l'Anna Perez sobre la web 2.0, el tema és "l'ús dels blocs a l'escola".
El bloc és una eina d'aprenentatge, a través de la interpretació del que observem. L'Anna Perez presenta el seu bloc que es diu "Bitàcola de Mestre Tic".

Els neologismes (paraules noves) : blocaire, catosfera, post, blocs, ... Són conceptes que alguns professors no coneixen i no saben que volen dir.

Respecte això podem dividir en dos punts:
- Web 1.0 : es reduïa per només algunes persones, per tant era molt minoritari (1996).
- Web 2.0: tothom pot crear continguts, no només és una persona, ja que hi ha una interacció entre el que ho llegeix i el que ho fa (2006). Hi han moltes eines: gmail, google, google maps, blogger, youtube, ... Eines que ens permeten crear contingut i comparti-ho. A més a més hi han webs buscadors de recursos web 2.0 (goweb20, blogline, ...), on tu pots afergir-te els blocs que llegeixes i reps les notícies.

En l'àmbit educatiu hem de tenir en compte una sèrie de coses: l'internet és diferent a fa 10 anys, no és un internet només de text sinó internet multimèdia, hi ha una gran interactivitat, som lectors i espectadors, ... Els blocs ens permeten recollir la creació de continguts de manera multimèdia, ens permet fer xarxa, és a dir, estar en contacte amb molta gent. Ja que jo a partir del meu blog, la gent mira el meu blog i fa comentaris, jo a la vegada miro els seus blocs i puc respondre. Per tant, el bloc permet ordenar els recursos que tens, reflexionar o deixar preguntes a l'aire, per tant hi ha un diàleg.

Podem dir que l'estructura educativa és del s. XIX, el professorat és del s. XX i els infants són del s. XXI. Per tant a nivell de professorat ens hem de plantejar algunes preguntes com: preparem els alumnes per la societat que ens toca viure?, continuem veient l'escola com una realitat tacada entre quatre parets desconectada del món?, etc. Per tant hem de tenir clar que treballem amb alumnes del s. XXI i amb els blocs podem treballar les competències lingüístiques, aprenen a treballar en xarxa (amb aprenentatge compartit).

L'Anna Perez treballa a l'escola CEIP Drassanes, on tenen una pàgina web on posen tots els blocs de l'escola, aleshores els nens tenen cadascú un bloc on expliquen el seu dia a dia, hi posen els blocs transversals, com el projecte de ràdio. També hi un bloc col•lectiu que es diu "Fora muralles", on els infants de diverses escoles fan un diccionari de paraules que trenquin murs, paraules com: injustícia, por, amor, amistat, ... Per últim també fer una wiki col•lectiva que es diu "fora muralles amb wikixer", per tal de fer conscienciar els nens de l'aprenentatge compartit.

Per últim l'Anna Perez ha explicat que vol dir "MEME", quan comences un article sobre un tema, pases la meme (poses 2 o 3 blocaires més) i quan ho llegeixen ho passen a 2 o 3 persones més. D'aquesta manera la Meme, es convidar algunes persones i la pilota es va fent cada cop més gran.

Per tant, es pot treure com a conclusió que els blocs poden ser molt útils per poder treballar amb els alumnes a l'escola, ja que és una manera d'estudiar però d'una forma més creativa. A més a més els alumnes són del s.XXI, per tant hem d'utilitzar les noves tecnologies, i com amestres, tenir present la importància d'actualitzar-nos.

El procés de composició escrita

Aquest és model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

En el 1996, Hays va intentar fer actualització. Va incorporar un component actitudinal que inclou actituds i emocions entre altres aportacions menys rellevants.

Aquest procés, que porta a terme el nostre cervell, comença en la situació de comunicació, que conté tots els elements que són externs a l’escriptor. Dins al situació de comunicació està el problema retòric, que són el conjunt de circumstàncies que fan que una persona es decideixi a escriure. Està compost per:
- Tema: Assumpte del que tracta un discurs o escrit.
- Audiència: A qui va.
- Propòsits: Els objectius.

Simultàniament, això comporta que els text es vagi produint.

Aquest problema retòric genera organització i formulació d’objectius. D’això s’anomena fer plans, on desemboca la memòria a llarg termini que inclou els coneixements que l’escriptor té enregistrats o emmagatzemats en el cervell, que són de contingut temàtic, audiència i les diferents estructures del text.

Fer plans, redactar, revisar i controlar formen el procés d’escriptura, on aquest últim és el mecanisme que s’encarrega de regular en quin moment actuen els altres tres.

Fer plans es comunica amb redactar, aquest passa a ser text que es va produint i seguidament es revisa (llegir - refer).

Fer de mestre. Eulàlia Bosch

Hola a tots,

A classe de seminari ens hem centrat en la primera activitat dins d'una setmana plena d'esdeveniments i actes que ens apropen a la realitat educativa.
L'encarregada d'encetar aquesta setmana d'activitats extraordinàries, ha estat l'Eulàlia Bosch, la qual ens va fer una conferència titulada "Fer de mestres".
L'Eulàlia Bosch és reconeguda dins l'àmbit educatiu perquè és professora de filosofia i autora de diversos llibres com: plaer de mirar, educació i vida quotidiana, un lloc anomenat escola, entre d'altres.

La conferència, que va tindre lloc a la sala d'actes de Blanquerna, va començar amb un breu reconeixement a la feina de l'Eulàlia per orientar-nos i situar-nos als més novells. Aquesta breu presentació la va dur a terme la professora Dolors, i ens va voler fer entendre que l'Eulàlia sempre ha tingut un constant interès per l'educació, i un tracte molt proper amb tot el que envolta. Per tant, hem d'aprofitar la seva experiència ample i rica.
Un cop comença la xerrada, comenta que aquesta iniciativa és molt bona, però encara ho seria més si pogués fer-se cada trimestre amb gent molt diversa que ens donin diferents perspectives del que vol dir ser mestre. A continuació, va voler concretar i situar-nos, dient que aquesta xerrada porta el nom de "Fer de mestres dins el marc de la ciutat". I tot seguit va començar a explicar que aquesta professió està molt lligada als nens, i per molt que estiguin o els veiem quiets, estan en continu creixement. I nosaltres tenim la responsabilitat d'intervenir correctament en aquest procés. El nen és un estranger, un ésser que acaba d'arribar en aquest món i que està en constant aprenentatge. I per aquest motiu, la docència ha d'ajudar-los a trobar el seu lloc en l'entorn. La ciutat l'aprenem a viure gràcies a les relacions que establim des de la nostra condició de nens amb la resta de gent de la ciutat que ens la mostra, que ens la fa amistosa o enemiga. Que ens permet moure'ns amb tranquil•litat per aquesta ciutat. Aprendre a viure a la teva ciutat, és saber viure

També ens va fer una pinzellada al Pla Cerdà (www.anycerda.org), mostrant-nos que les escoles estan ubicades per zones i que durant els últims anys han sorgit poc a poc de noves. I obsequiar-nos amb un parell de metàfores molt interessants, com van ser les del rumiats i l'acomodador del cinema, on aquesta ultima ens definia com el guia que ha de mostrar el camí per que el nen es desenvolupi i adquireixi "forma".

A més a més, ens va voler deixar clar, que tot el que ens mostren les arts és únic. Totes les emocions que transmeten són difícils que ens les trobem en la nostre vida diària, i per aquest motiu hem d'intentar gaudir i aprendre d'elles.

I per acabar, m'agradaria comentar una frase que va dir i és molt certa. Diu així: "Per voler ser mestre, s'ha de tenir el desig de saviesa". Crec que ella vol dir que hem de tenir aquest instint de saber sempre més per poder donar resposta i alimentar la nostre curiositat. Ser mestre vol dir està en constant connexió amb la informació i enriquir-te en tot moment, doncs mai és suficient, i transmetreu ens omple de satisfacció.

P.D: Aprofitant la conferència, vam utilitzar els primers deu minuts per veure les diferents maneres que tenim por prendre apunts. Es van veure que una sola manera no hi ha, depèn del ser artesà. Ja pot ser enumerant, redactant, o fins i tot fent servir claudàtors per recordar imatges.
Fins la propera.

Autoavaluació de la recitació

Hola a tots,

El dijous dia 3 de desembre em va tocar fer la recitació davant la classe. Tot seguit, aprofitant que ho tinc recent, escric la meva autoavaluació .

Vaig escollir dos poemes dirigits a la canalla de primària, ja que els vaig trobar idonis i apropiats tenint en compte la carrera que estem cursant.

Els dos tenen el mateix protagonista, l’elefant. En el primer explico que “m’he comprat un elefant”,i en el segon, encara que ens sàpiga greu, es titula “l’elefant malalt”. Tots dos són de Bofill, F,; Puig, G,; Serrat, F.

La recitació em va sortir amb fluïdesa al tercer intent, doncs incomprensiblement en el primer em vaig quedar en blanc en la tercera frase, i en el segon intent, deia la paraula menjador en comptes de corredor. Tot això en el primer paràgraf. Vaig pensar...comences bé Guillem... Tenint en compte aquest ultim fet sorprenent, m’adono de la immensa pressió, i a la vegada impressió que fa parlar en públic, doncs de les cinquanta vegades que ho vaig assajar, en cap m’havia sortit la paraula menjador. És més, mai tenia problemes en el primer paràgraf. Poc a poc ens hem d’anar conscienciant que hem de dominar els nervis...Més ens val.

Pel que fa a la mirada, havia fet un petit pacte amb un company, en Raul. Li havia dit que durant la recitació, de tant en tant, l’aniria mirant perquè em dones confiança de manera que m’anés assentant amb el cap. Doncs em sembla que només el vaig mirar únicament un cop, en la primera frase del poema. També haig de dir, que em va donar la impressió que cap al costat dret de la classe no mirava. El rang de la meva mirada anava del mig fins l’esquerra, potser perquè tenia a l’Imma en aquest costat, i inconcienment li donava més importància.

Tant la veu com la postura crec que van estar correctes, doncs tenia clar que no cauria en la trampa de recolzar-me en la taula. Jeje. Estava dret, rigidesa ideal i els peus oberts en la mateixa distància dels malucs.

De la gesticulació diré que per culpa dels nervis vaig fer molt menys del que havia previst. Això si, de 4 o 5 gestos sí que recordo de haver-los realitzat.

Jo em considerava una persona que els nervis els portava prou bé, ja que quan faig una cosa, la faig amb confiança i seguretat. Però he comprovat aquesta setmana, i més concretament en la recitació, que estic equivocat. En el moment de sortir a recitar, recordo que vaig anar al davant de la classe mirant el terra, doncs tenia vergonya, i quan vaig aixecar la mirada just quan estava al mig de la classe, em vaig sentir molt, però molt observat. Vaig comprovar que no era el mateix dirigir-te a quinze nanos quan feia de monitor, que dirigir-te a setanta companys que estan a la expenses del que dius.

La veritat és que no tinc pànic per a les futures recitacions, ja que crec que és un procés natural i lògic que hem de passar, i la millor manera és anar agafant experiència. A més, crec que saber-se expressar en públic i poder transmetre allò que vull, i com ho vull és mol valuós. Sempre em recordaré d’un exemple que deia el meu professor quan anava a primària per donar-nos entendre que saber expressar-nos i ser bons comunicadors és molt important. La moralitat era la següent; Podem ser molt intel.ligents i tenir la raó alhora de discutir un conflicte, però si no et saps expressar i no ho transmets, tens les de perdre davant d’una persona que sàpiga comunicar-se encara que estigui equivocat o no tingui la raó. És trist, però és així.

Tornant a l’autoavaluació, en resum crec que podia haver-ho fet millor. Però com a primera experiència estic content. Vaig entendre que simplement t’has d’ habituar i així agafar confiança, ja que vaig comprovar que el segon poema em va sortir gairebé impecable, ja que estava acostumat a “l’entorn”. Mica en mica, aquest por escènic l’aniré controlant, i saber com manejar-lo. No tinc cap dubte!

Aquí deixo els dos poemes que vaig recitar.

Fins la propera.

M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?

“M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?

A la cuina no,
ni al corredor.
A l´escala cau
perquè és un babau!

Aldespatx tampoc, perquè és molt badoc.
On el posaré,
que hi quedi bé?

Dalt del meu terrat?
Hi farà un forat!
Si el duc al carrer,
potser el perdré!

M´he comprat un elefant,
on el poso si és tan gran?”

L’elefant malalt

"El nostre elefant
està molt malalt,
té mal a la panxa
li cau un ullal.

L’orella li cou
I té l’ull tancat.
Cridem tots el metge
que vingui aviat!

Se’l mira el doctor
dels peus fins al cap.
Un remei li dóna
tres panses i un nap!"

Recitacions & Debats

Hola a tots,

El dijous 12 de novembre van començar les esperades i per alguns fatídiques recitacions. Dic fatídiques perquè hi ha gent, com jo, que durant aquests cinc minuts davant la classe experimenta sensacions d'extrem nerviosisme, suor i cert grau d'amnèsia. És un passatge del terror, però "gratuït".

És broma. Posem-nos seriosos. És cert que algunes persones ho passen una mica malament, però estic segur que tots els que ho hem fet, hem sortit contents al veure que hem estat capaços (amb més o menys èxit). A més, ens portem una explosiva pluja d'aplaudiments descontrolats dels companys que és d'agrair.

A dia d'avui, que només falta un grup per finalitzar totes les recitacions, estan sent tardes per recordar. Doncs hem sentit acudits, contes, monòlegs, poemes i fins hi tot petits tasts d'escenes de teatre.

A més, des de l'altre vessant, crec què és una una petita empenta que ens serveix per obrir-nos a la gent, i iniciar excuses per conèixer a la classe.

Les recitacions es fan a la primera hora de classe. La segona està reservada als debats. Sincerament, crec que els debats estan funcionant molt gratament, ja que es pot apreciar un treball de recerca i investigació molt seriós que es reflexa alhora d'actuar i posar-ho en pràctica. A més, tots els grups han escollit temes interessants, amb suc, i molt propers a nosaltres com són:
- Educació obligatòria fins als 18
- Escoles mixtes
- Escola inclusiva
- La LEC
- El nou calendari escolar (el meu grup)
I falten per fer:
- L’ús de les noves tecnologies en Ed. Infantil
- Religió a les aules.

Fent la meva autoavaluació del debat, crec que vaig estar correcte. Ja que nosaltres érem el grup que estava a favor i vam mostrar els avantatges respecte la situació actual, arguments del perquè fa falta un canvi i quins problemes hi ha que han provocat el canvi. Tot això utilitzant frases curtes, pauses i velocitat moderada. Encara que l’aspecte del nerviosisme a vegades em supera. Creiem que va ser un tema oportú i distret, peròteniem el handicap que aquesta llei, encara no està lo suficient clara i definida, i per tant, jugàvem amb varies hipòtesis.

Esperem que les futures posades en escena vagin cada cop millor.

Fins la propera.

Internet canvia la forma de llegir... i de pensar?

Un cop llegit l’article del diari El País, escric a continuació un petit resum amb la seva corresponent valoració personal.

Aquest article, el qual parla de les conseqüències de l’ús abusiu que fem d’internet, està ple de curiosos i interessants pensaments d’experts que t’endinsen a fer una profunda reflexió.

Els experts coincideixen en dir que estem davant d’un canvi sense precedents, del qual no estem preparats com a éssers humans que som. I per tant, esdevenen conseqüències.

El nord-americà Nicholas G.Carr, expert en TiC, diu que internet, al ser el nostre medi universal, podria estar “re-ensinistrant” els nostres cervells per permetre rebre informació de manera més ràpida i en petites porcions.

Un altre expert, Beau lotto, comparteix la idea de que si la informació es presenta en una forma determinada, el cervell aprendrà aquesta estructura. Per tant, evolucionarà o es complementarà sense problemes, deixant enrere les anteriors.

També, altres experts, afirmen que quan confiem en la part no biològica (maquines) de la nostre intel.ligència, la part biològica treballa menys (el que passa amb l’abús del cercador Google), però la combinació total fa augmentar la nostra intel.ligència.

Maryanne Wolf es centra en el problema de la lectura, doncs diu que una lectura no profunda impedeix un pensament profund, i per tant el procés de pensament es restringeix.

Per acabar, Edgard Tenner, fa entendre que l’ús que fem d’internet és molt superficial, que hi podríem treure molt més suc, però que és un problema cultural reversible.

Com a valoració personal, dir que estic d’acord amb tots els comentaris dels experts. Crec que internet a hores d’ara és imprescindible, però per aquest motiu ens hem d’educar vers a ell, i no al contrari, és a dir, que ell ens eduqui.

En un exemple molt proper, podem veure com internet ens facilita informació (com l’article que acabem de llegir), i això ens atrau. I sense voler estem adquirint costums regides per aquest mitja. Com és fer una ullada ràpida i per sobre, sense posar-hi atenció al que llegim, ja que estem sobrats d’informació i això fa que vulguem mirar-la tota.

El perill és que aquesta despreocupació o ullada per sobre, també la traslladem a la vida diària i al nostre pensament. Són riscos els quals estem immersos, doncs els éssers humans tendim a la comoditat i pera quest motiu va aparèixer la tecnologia

Fins la propera