Per fi, COED!!!!

Avui dilluns 19 d'Octubre enceto amb cara de vergonya, tot s'ha de dir, l'estimat apartat titulat : Comunicació oral, escrita i digital (COED) Ooooooooeeeeeeeeeeee!!

Sí sí, ja portem més d'un més i encara no he escrit re dins d'aquesta assignatura, per això intentaré fer un petit resum on destacaré el més fonamental fet fins ara.

El primer dia i com a mode per trencar el gel, la nostra mestre anomenada Imma va decidir que fesim un autoretrat de nosaltres mateixos per després intercanviar-lo a sorts amb els companys de classe amb l'objectiu d'endevinar la persona. Crec que va ser un exercici interessant perquè en part ens obligava a escriure i al mateix temps a fixar-nos amb el veí.

La següent classe va ser en grup partit i vam tractar el tema del bon comunicador. En principi, i si tot va bé, nosaltres hem d'arribar a ser un comunicador acceptable, ja que els nanos estaran atents a les nostres indicacions per formar-se com individus per l'endemà.
Vam fer un exercici que consistia en anomenar un bon comunicador i acompanyar-lo de dos adjectius. En el meu cas vaig pensar en l'Andreu Buenafuente, ja que crec que transmetre a questa passió i gràcia fins a nosaltres a través dels monòlegs, és de bon comunicador.

Seguit vam haver de fer una síntesis en grups d diferents textos, dels quals em va tocar El tramvia anomenat text, on destacava l'importància de cada element de la comunicació (emissor, receptor, codí, missatge...)

La següent classe, que per cert em va agradar molt, vam tractar els diferents models de descripció dels quals hi ha: les cançons, poesia visual, poesia , novel.la, assaig, conte i vídeo. Vam fer un repàs de totes amb els seus partiments exemples on m'agradaria posar èmfasis en concret en el Gernika de Josep Palau i Fabre. Doncs, em va impactar alhora d'escoltar-lo mitjançant la veu de la mestra.

I finalment, parlar de les 4 habilitats lingüístiques com són el llegir, escriure, parlar i escoltar. On cada una una té les seves característiques específiques les quals em de dominar per portar a terme en garanties la nostre futura professió.

P.D: En les pròximes entregues, que seran de caràcter diari, faré una descripció més apurada del contingut treballat a classe acompanyada de les seves reflexions necessàries.
Atentament,

Setmana aprofitosa

Hola a tots!

Des de que em començat el curs, per a mi i a mode individual, ha estat la setmana de seminari més profitosa i interessant. Dic això per què crec que la meva meta és arribar al grau de perfecció més elevat dins el món educatiu dels mestres de primària, i aquesta setmana he aconseguit pujar un esglaó més dins dels centenars que encara em queden, ja que m'ha tocat llegir en veu alta (per tant adonar-me d'errors) i fer la tutoria individualitzada (qüestions i incerteses).

Per portar a terme la lectura en veu alta davant els meus companys de seminari, vaig escollir el primer llibre de l'exitosa trilogia d'en Stieg Larsson anomenat "Els homes que no estimaven a les dones". Vaig citar un fragment del pròleg, ja que crec que era prou encisador per el fet que descriu l'important flor del protagonista.
Fent un parèntesis i allunyant-me un moment del relat del succés, crec que quests fragments escollits personalment per cadascú on després seran reproduïts a classe en veu alta, no s'han d'haver treballat en augment a casa, doncs, alhora d'efectuar-l'ho a classe no es fa en naturalitat i per tant els errors que normalment comets no sorgeixen, i l'objectiu no és aquest, sinó el contrari, llegir per què els errors que surten sols que són els més usuals poder amb l'ajuda de l'Imma adonar-nos-en i tractar-los.
En el meu cas va ser així. Tan sols m'ho vaig llegir un cop, i crec que a l'hora de posar-ho en escena va sortir prou bé. Encara que que tinc problemes al pronunciar la "ll" i la "j", on suposo que l'arrel d'aquest problema està en la utilització quotidiana que tinc del castellà i, per tant, no tinc la referència ideal del so en qüestió
Un cop esmentat el cas de la lectura en veu alta on faré tot el possible per perfeccionar, passaré a l'altre apartat, el de la tutoria individualitzada.

En primer lloc esmentar que s'agraeix aquest tracte “made in Blanquerna” tan personalitzat, on dubto que les altres universitats es porti a terme.
Les tutories són un moment íntim on pots parlar amb el tutor de les inquietuds normals al encetar aquesta nova etapa en la vida, a més a més, intercanvies punts de vista per l'automillora.
L'eix de la conversa amb l'Imma va ser el català, assignatura que tindrem el semestre que ve, de la qual estic preocupat a causa de la pobre nota que vaig treure a la proba de nivell.

Fins aquí el més rellevant d'aquesta setmana a l'hora de seminari.
Salutacions

INFOXICACIÓ

Poso en el blog el treball en format diapositives creat a partir del "googledocs".
(Aquest cop amb el treball. ejejeje)

Audio

Per portar a terme la practica he fet servir el programa Djmusic2007.
He utilitzat les eines de velocitat i eco.

Espero que us agradi

Per portar a terme aquest fragment d'audio, he utilitzat el programa "Djprojectmusic". He utilitzat per modificar: Eco(+3) i Distorció p.
Per penjar-ho i posar-ho al meu blog he utilitzat el programa "Goear".

MoSaiC MaLaGueNY

Com es pot apreciar, he retocat una fotografia d'aquest estiu on vaig anar a Màlaga. La fotografia està feta amb càmera digital i remodelada amb el programa anomenat GIMP.
L'he retocat mitjançant l'opció "filtre" i utilitzant l'apartat mosaic.
Crec que ha quedat bastant bé, ja que els colors de la Fira ressalten

SEMINARI I

Ara que ja portem un parell o tres de classes de seminari, crec oportú parlar al bloc sobre aquestes sessions de grup reduït característiques de Blanquerna.

La nostre tutora a l’hora de seminari és L’Imma. Una mestre agradable i al·legre que no li falta simpatia, i que ens incita a parlar (apart de “proposar-nos” treballs), per crear una atmosfera familiar, de confiança per poder trobar-nos menys tímids i així poder expressar-nos millor.

El primer dia de seminari, on encara no teníem un tracte força amistós amb els companys, i la seguretat de parlar lliurement davant d’aquesta innovadora, per nosaltres, hora anomenada seminari, me'n recordo de dues coses rellevants.
La primera és la quantitat de fulls que ens va donar l’Imma per llegir (bàsicament eren dossiers d’informació), que estic segur que quant vaig arribar a casa la motxilla pesava uns 5 Kg més, i per poc, ma mare em dona un clatellot al cap perquè quasi faig un forat al parquet de casa al deixar la motxilla de cop.
I l’altre, és en el moment de els presentacions, on la pregunta estrella va ser l’estat civil. És a dir, havíem de confirmar si estàvem solters o amb compromís. Una dada de gran importància.

A banda d’aquesta curiositat i, posant-nos més seriosos, hem de fer un grapat de feina per els pròxims dies, treballs i lectures que poc a poc ens han de crear un habit d’estudi i
encaminar-nos cap al perfil de mestre adequat.

Fins aviat!